Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 30 d’octubre de 2015

Sexe i temperament en tres societats primitives

M’agradaria rebre homenatge a una antropòloga que amb les seves teories va esdevenir una de les precursores de la desconstrucció de les teories de gènere i identitat. El seu llibre Sexe i temperament en tres societats primitives és una obra mestra pionera en el camp de l’antropologia cultural i els estudis de gènere. En estudiar la seva obra, ens podem adonar que les construccions que intentava desmantellar encara són presents en la idiosincràsia cultural de l’actual món anomenat “desenvolupat”.

Se recordará que el propósito fundamental de mis estudios directos en Nueva Guinea consistía en descubrir en qué medida las diferencias temperamentales entre los sexos eran innatas o hasta qué punto estaban determinadas culturalmente, y además investigar en detalle los mecanismos educacionales en sus conexionses con estas diferencias”

Margaret Mead (Filadèlfia, 16 de desembre de 1901 - Nova York, 15 de novembre de 1978). Antropòloga cultural que pertany a l’etnografia nord-americana de mitjans del segle XX, deixeble de Franz Boas i de Ruth Benedict.
De fet, Boas, amb l’obra “The Mind of Primitive Man” va deixar palès que la lingüística, la física i la cultura no estan entrelligades, fet trencador amb els pensaments de l’època. Mead, hereta d’ell el relativisme cultural i emfatitza la importància de l’estudi d’altres cultures per a l’obtenció d’aprenentatge, definint la diversitat cultural com un recurs i no com un inconvenient.
Mead, va estudiar l’estructura bàsica de la personalitat en un temps marcat pel racisme, el nativisme blanc i els nacionalismes ferotges. Destaca per ser la introductora dels estudis etnogràfics sobre la sexualitat humana i la construcció social de les categories de gènere. Va ser també, una de les pioneres dins dels antropòlegs de la seva època per dirigir els seus estudis a cultures no americanes i juntament amb Benedict, són les figures claus d’una escola que estudia la variabilitat del caràcter i l’estructura bàsica de la personalitat dels pobles àgrafs.
Per ella, els patrons de racisme, bel·licisme i explotació ambiental eren considerats costums adquirits i com a tals, la societat era capaç de modificar-los i construir-ne de nous, totalment diferents d’aquests.

“Sexe i temperament en tres societats primitives” està escrit en la dècada dels anys trenta. En aquell moment històric, Adolf Hitler augmentava el seu poder, i les tessitures racials i sexistes afloraven en les classes intel·lectuals. Mead exposa idees trencadores amb els pensaments basats en la superioritat de races. Manifesta que és la cultura qui marca la personalitat individual, indiferentment de la fisonomia o de la procedència geogràfica.
Defensa que la interacció entre la biologia, la psique i l’entorn és qui marca les personalitats humanes. Així, les seves idees van sorgir en un moment cultural molt delicat.

Margaret Mead, a més, intenta donar resposta a diverses qüestions antropològiques. Amb el seu llibre demostra que els trets de la personalitat que es podien considerar masculins i femenins depenen de les condicions culturals vigents, fet que corroborava la veritable permeabilitat de la naturalesa humana. Segons la cultura on et trobes, es ressalten unes característiques o unes altres. Així doncs, la cultura i les circumstàncies socioculturals configuren i influencien en la personalitat dels individus. No es tracta de trencar la línia divisòria que provoquen els sexes i substituir-la per alguna altra, sinó basar-se en la reconeixença de les especificacions individuals genuïnes que particularitzen cada individu, aportant una millora tant a la societat com els seus participants, tant en l’àmbit col·lectiu com en l’àmbit individual.

Així doncs, Les aportacions realitzades al llibre en qüestió, van definir unes tessitures on es mostrava una gran innovació cultural respecte el context històric del moment. Mead, s’enfrontà amb l’egocentrisme de l’home blanc i amb les idees culturals vinculades a la superioritat de races

dimecres, 14 d’octubre de 2015

Radio Nikosia, educació social i alteritat

Nikosia ofereix molt més que una ràdio, proposa un lloc legítim a aquell altre diferent, concedeix un espai de concòrdia amb la bogeria, un territori de lleugeresa i de connexió amb la diferència. Proposen acostar-nos a la diversitat humana des de mirades més properes, on l’altre és rebut amb valor. Donant veu aquells que han estat desposseïts de la paraula, aquelles persones que el seu discurs només s’ha intentat dominar, callar i controlar. A Ràdio Nikosia aquesta veu té sentit, valor i potencialitat. Per això és un projecte significatiu, perquè treballant des dels marges deslliuren de repressió als participants i a la vegada posicionen la por i el desconeixement de la salut mental a peu de carrer. No només apoderen al diagnosticat, sinó que també interpel·len a un tercer, als espectadors.

La feina per trencar amb els estigmes en salut mental ha de néixer d’aquesta necessitat de reestructurar les hegemonies institucionals i mèdiques, on la veu dels afectats recobri el sentit en tota la seva ecologia de pensaments i accions. Però també és indefugible intentar trastocar l’exterior, provocant una primera mirada estranya d’incomprensió que s’alteri i avanci cap a una metamorfosi conceptual i ideològica. L’ocupació de les consciències públiques és talment necessari per desestabilitzar els serveis i institucions de salut com a únics elements viables en el tracte i l’atenció als trastorns mentals. Sense aquesta mudança en la concepció la revolta és infructuosa. I Ràdio Nikosia hi tenen molt a dir, en tant que aporten aquesta transgressió antropològica que situa a l’oient davant del fet desconegut.

En l’àmbit de l’educació social, aquesta incidència en la col·lectivitat és una de les raons de ser de la professió. Emergeix de la part genuïna de la intervenció socioeducativa en tant que en tot aquest entramat intervé un altre subjecte inesperat. Per tant, entrar amb força a la comunitat, desconstruir la idiosincràsia cultural i social i interpel·lar als ciutadans són maneres d’afrontar l’educació social com una eina de dissidència i transformació política.  
Genèricament, s’apunta a la societat com un element excloent i discriminatori. I no nego aquest efecte, sinó tot el contrari; l’afirmo. Però penso que també cal entrar en les subjectivitats, en les maneres personals d’afrontar aquesta situació a través de l’educació social. Perquè és fàcil culpabilitzar el domini de l’àmbit col·lectiu en favor del que és personal. En un exercici que respon a la necessitat de no sentir-nos autors d’aquesta exclusió, en ubicar-nos en l’aferrissada lluita contra la discriminació social. Però, aturem-nos un moment, fem una pausa amb calma i reflexió.

En molts serveis, institucions i entitats que no responen a les lògiques d’apoderament i d’incidència col·lectiva encara es perceben les pinzellades paternalistes i positivistes en les seves metodologies. I en aquestes institucions l’educació social i té molts encàrrecs. Per tant, aquí és on les subjectivitats entren en joc. Què fem cadascú de nosaltres per desestabilitzar aquestes inèrcies? Culpar a la societat?


Sembla un tòpic però és imprescindible mencionar que tots els canvis col·lectius comencen pels personals. I en aquesta mutació subjectiva és on s’incideix en el que és comunitari, com provoca la funcionalitat de Ràdio Nikosia, interpel·lant amb els seus actes a terceres persones. Així, evoco i promoc un exercici de reflexió i anàlisi de les pràctiques socioeducatives en l’àmbit de l’educació social. Perquè sense aquesta voluntat de transformació comunitària els models assistencials, biologistes i paternalistes seguiran guanyant terreny i penetrant en les consciències col·lectives. 

divendres, 9 d’octubre de 2015

Disforia de género en niños

Todas las personas, al nacer se nos ubica dentro de un grupo social dependiendo de nuestro sexo. Al aceptar estas categorías sociales se nos identifica con unos elementos que se han generado dentro de un contexto, tiempo y lugar concreto. De esta manera, a la diferencia biología se le ha asignado un contenido psicológico, social y cultural.

Esto lo digo porque indagando por un manual al que le tengo demasiada manía, el DSM-V, he observado como en un apartado pone lo siguiente:

Disforia de género en niños. 302.6 (F64.2)
A. Una marcada incongruencia entre el sexo que uno siente o expresa y el que se le asigna, de una duración mínima de seis meses, manifestada por un mínimo de seis de las características siguientes:

Y entre estas características, llega lo más sorprendente:
ü  Una marcada preferencia por los juguetes, juegos o actividades habitualmente utilizados o practicados por el sexo opuesto.

ü  Una marcada preferencia por compañeros de juego del sexo opuesto.

Con esta clasificación, se puede atisbar un peligroso ejercicio. Caemos en un territorio donde se promueve el acto de estigmatizar e incluso medicar y diagnosticar a niñas y niños. Pero por un problema que va mucho más allá de la necesidad higienista psiquiátrica de controlar y catalogar a las personas, ya que responde a una inadecuación en las conductas homogéneas de género. Aquel niño o niña que no responde a las pautas conductuales normalizadoras ya es mirado con lupa, con una precisión psiquiátrica para ver qué le pasa. Algo se sale de lo normal, algo va mal. En consecuencia, hay que actuar. ¿Cómo es posible que prefiera los juguetes del sexo opuesto? ¿O prefiera jugar con el sexo opuesto?
Ante estas preguntas, me doy cuenta de que el problema es mucho más estructural y complejo de lo que pensaba. En el momento en que preferir jugar con el sexo opuesto pueda ser una característica de un trastorno mental, es que el poder biomédico está alcanzando cotas totalmente insospechables. Por otro lado está el tema que a la inconformidad con el sexo subjetivo solo se le dé respuesta des de la vertiente clínica y médica, hecho que nos conduce a este tipo de clasificaciones. Y también a repensar el papel de lo social en el marco de lo trans.

Pero en la base de la educación, en uno de los pilares psicoeducativo referentes en la vida de una niña o niño, ya se tratan las diferencias con el patrón de género des de una perspectiva biomédica. La diferencia no es aceptada. No se piensa en que una persona con sexo masculino pueda tener actitudes, idiosincrasia y pensamientos diferentes de la construcción social de género establecida.  Necesitamos catalogar, controlar y silenciar aquellas voces inconformes con las estructuras sociales y culturales. Esas niñas y niños tienen (o son propensos a tener) un trastorno mental. Esa es la respuesta rápida, fácil y que perpetua este sistema que excluye, discrimina y medicaliza.

Por lo tanto, solo pienso que debería haber otras alternativas para afrontar las situaciones en que los patrones de masculinidad y feminidad no se repitan. Debería haber otros espacios, otros escenarios con otras actitudes que no discriminen y categoricen. Dar ese espacio de seguridad donde la niña o el niño pueda escoger antes de ser diagnosticada. En donde pueda definirse con el tiempo como una mujer masculina o un hombre femenino o como le dé la gana, (dentro de esta sociedad heteropatriarcal) sin necesidad de sentirse enferma y controlada. 

dijous, 1 d’octubre de 2015

ORIENTACIÓ SOBRE SEXUALITAT I AFECTIVITAT EN LA DIVERSITAT FUNCIONAL


PROPOSTES D’ACOMPANYAMENT ÍNITIM I/O ERÒTIC


 
Objectius

• Adquirir coneixements sobre la dimensió social, psicològica, contextual i
transcendental de l'ésser humà amb diversitat funcional. Desconstruir la
discapacitat i els simbolismes que arrastra implícits.
• Conèixer els processos psicològics de l'ésser humà en l'acceptació de la
diversitat funcional.
• Oferir narratives i diferents discursos sobre aquesta temàtica
• Abordar la teoria del Fet Sexual Humà.
• Reflexionar sobre el concepte d'acompanyament íntim i sobre la figura i
característiques de l'acompanyant íntim i eròtic.
• Identificar les peculiaritats de la sexualitat i l'educació sexual en la diversitat
intel∙lectual.
• Conèixer les principals característiques anatòmiques, fisiològiques i
neurològiques dels diferents tipus de diversitat funcional, així com les seves
necessitats assistencials i logístiques.
• Subratllar els principals aspectes legals i ètics en el domini de la sexualitat i
la diversitat funcional.
• Experimentar en primera persona la 'sexualitat conscient'.
 

Participants

Aquest curs està dirigit a:
• Professionals o estudiants de l'entorn social i/o de la salut (educadors i
treballadors socials, assistents personals, psicòlegs, sexòlegs,
fisioterapeutes, gerents de centres residencials i assistencials, metges, tècnics i auxiliars d'infermeria) que, bé per interès personal, bé per
necessitats de la seva labor quotidiana, necessiten eines i coneixements per
acompanyar als seus usuaris o pacients amb diversitat funcional en el
desenvolupament i l'expressió de la seva sexualitat.
• Persones amb diversitat funcional física o intel∙lectual, així com els seus
familiars, amistats o parelles que desitgin investigar i explorar el domini de la
seva sexualitat.
• Persones interessades en l'acompanyament íntim i eròtic en la diversitat
funcional​.
 

Metodologia
La formació tindrà diverses metodologies que al llarg de les sessions s’aniran
conjugant. Tot i així, l’objectiu és crear un ambient dinàmic i proactiu, per tal de
generar un espai on els assistents assoleixin el coneixement a través de
l’experiència. Les parts més teòriques aniran acompanyades de diferents debats,
lectures i algunes dinàmiques de grup. La formació també disposarà de classes
pràctiques on poder portar a terme alguns dels conceptes exposats. Una de les
claus del curs, és que tindrem la col∙laboració i la participació de persones que són
membres actius de projecte de Tandem Team. La veu en primera persona dóna
sentit a tot allò que exposem, ja que els discursos sorgits des de l’exclusió guanyen
força i credibilitat. Aquest cara a cara també ens permetrà obtenir informació de
primera mà, aquella que només el subjecte implicat et pot explicar, allò denominat;
el saber profà.
 

Calendari
El curs es dividirà en cinc mòduls de 12 hores cada un, essent un total de 60 hores
lectives.

Els horaris seran compresos entre divendres de 16 a 20 hores i dissabte de 10 a 14
hores i de 16 a 20 hores.
● Mòdul 1: 30 i 31 d'octubre 2015 Mòdul 2: 27 i 28 de novembre 2015
● Mòdul 3: 18 i 19 de desembre 2015
● Mòdul 4: 29 i 30 de gener 2016
● Mòdul 5: 26 i 27 de febrer 2016


Preu
El curs sencer 290,00 euros. Un sol mòdul 75,00 euros.​ ​Socis 20% descompte.


Lloc
El curs es durà a terme a la sala d'actes de la biblioteca Xavier Benguerel (Av.
Bogatell, 17, Barcelona).


Continguts
El curs està dividit en 5 mòduls:

Mòdul 1: El fet sexual humà en la diversitat funcional
Desconstrucció històrica de la sexualitat. Sexe, sexualitat, eròtica i ars amandi.
Dimensions de la sexualitat (reproductiva, social i psicològica). Gènere.
Desestructuració dels gèneres a través de la diversitat intel∙lectual. Què pot aportar
la diversitat funcional a la sexologia? La salut sexual i reproductiva en les persones
amb diversitat intel∙lectual. Identitat sexual. Una proposta d'intervenció en persones
discapacitat intel∙lectual. El treball amb els pares i les institucions.
 

Mòdul 2: Acompanyament íntim i eròtic en la diversitat funcional
Que entenem per AIE. El AIE com un continu (treball sexual, teràpia, substitut sexual
o surrogate, assistència, acompanyament). El protocol Tandem Intimity. La
intermediació en el AIE (acompanyar als quals acompanyen o són acompanyats).
Acompanyar vs assistir. Concepte d’acompanyament com a pràctica relacional. La transferència emocional. El tracte i la cura. La dependència generalitzada
(interdependència)
Desconstrucció de la discapacitat i construcció de la diversitat funcional. Observació
dels processos terminològics i epistemològics. Transició del model assistencial o
rehabilitador al model social o de vida independent.
 

Mòdul 3: Aspectes ètics i legals de la sexualitat en la diversitat funcional 
Textos legals. Drets fonamentals. Llibertat, autonomia i el gaudi plenament i en
condicions d'igualtat de les persones amb diversitat funcional. El dret a la igualtat i a
la llibertat de les persones amb discapacitat es converteix en deures per a aquelles
persones, professionals i familiars, que tenen responsabilitats en la seva atenció.
Bioètica en l'acompanyament íntim i eròtic. Problemàtiques bioètiques en
l’acompanyament a la diversitat funcional. El dret a la intimitat. Límits del tutor legal o
familiar.


Mòdul 4: Anatomia, fisiologia i neurofisiologia de la diversitat funcional física i
intel∙lectual.

Tipologies i funcionalitats segons el motiu d'adquisició. DF adquirida per accident o
malaltia (lesió medul∙lar, TCE, amputació, accident vascular cerebral, tumor cerebral
o medul∙lar). DF congènita o de naixement (paràlisi cerebral, malformacions físiques,
artogriposis, acondroplasia). DF degenerativa (ELA (Esclerosi Lateral Amiotrófica),
EM (Esclerosi Múltiple), Paràlisi de Beck). Control d'esfínters. Espasticidad.
Disreflexia. La DF intel∙lectual. Neurologia. Comunicació. Cognició.


Mòdul 5: Taller vivencial sobre sexualitat conscient. 
Els cinc sentits: oïda, tacte, gust, vista i olfacte. La presència. La meditació com a
eina de consciència. Observar a l'observador. Judicis i prejudicis: condicionants de la
nostra ment en l'acompanyament a la diversitat funcional.

Ponents
● Charo Ricart​, Llicenciada en Medicina (UV), candidata a màster en
sexologia.
● Ferran Castellarnau​, Educador social (UOC), secretari Tandem Team.
● Francesc Granja​, Llicenciat ADE i MBA (ESADE), president Tandem Team.
● Joan Cánimes​, Doctor en filosofia. Observatori d’Ètica Aplicada a l’Acció
Social, Psicoeducativa i Sociosanitària. Universitat de Girona.
● Marc Granja​, Llicenciat en ADE i MBA (ESADE), professor de meditació.
● Maria Clemente​, Llicenciada en psicologia (UOC), especialista en
neurorehabilitació per l'Institut Guttmann, gerent de Tandem Team.
● Nia​, Acompanyant íntima i eròtica.
● Noèlia Martínez​, Llicenciada en Dret.
● Rut Raventós​, professora de tantra.


Certificació
Els participants que hagin assistit a un 80% de les sessions obtindran un certificat
d’assistència de Tandem Team Barcelona.


Informació
Per tenir més informació del curs podeu contactar a:
● 608 730 683
● tandemteam.bcn@gmail.com