Explica que les diferents institucions que apliquen control neixen com a resposta de l’estat o del poder a una necessitat social i moral i que aquestes són l’espai on la societat necessita col·locar a la gent que pel seu comportament o les seves actituds no compleixen els paràmetres socials i morals per conviure correctament en societat. És important comprendre aquestes institucions des d’un punt de vista extern, que realment és el que nodreix i fa que tinguin sentit de cara a la societat. L’ordre exterior i la tranquil·litat ciutadana fan que moralment la societat necessiti la figura d’institucions de control com la presó i els psiquiàtrics, que componen la consecució d’un ordre social establert. Intenten que aquest ordre, en el comportament humà, es perpetuï i sigui conseqüent amb les normes socials ja que sense aquest element, les institucions de control no tindrien sentit. Des d’aquest punt de vista extern, s’observa com no són tan sols centres de rehabilitació de persones, sinó un mecanisme social per mantenir un domini de poder cap a la majoria del grup humà. Amb l’empresonament d’una persona la societat adverteix als demés integrants de com és castiga un comportament incorrecte, d’aquesta manera s’intenta mantenir e imposar un control social. Quan parlem de control social, es referencia al grup de normes i regulacions de diferent tipologia i que son establertes per una societat per mantenir l’ordre dels individus i permetre el desenvolupament d’un nivell de vida organitzat i controlat. El control social pot aplicar-se de diverses maneres, tan a través de practiques socialment acceptades o també a través de la violència i la coacció. El control social sustenta a la població dins d’un ordre que, formalment tothom accepta, i que té com a finalitat generar una pau social i uns estils de vida organitzats i no conflictius. D’aquesta manera tots els membres d’una societat tenen que complir les lleis, els estatuts i les regulacions imposades per l’Estat sinó volen rebre el càstig pertinent. L’Estat, entès com a element repressor, ha de perpetuar el seu poder. Una dels mètodes és mitjançant l’educació. La pedagogia actual, lluny de crear noves actituds, reflecteix i confirma els valors i tinences que impregnen la societat existent. A tot el món les escoles són empreses organitzades i destinades a reproduir l'ordre social i polític establert. L'escola és un instrument de l'estat i crea la subordinació a ell. En aquest sentit Samuel Bowles i Herbert Gintis, diuen en seu llibre, “el sistema educatiu no és el mitjà que produeix les desigualtats socials sinó el que les perpètua”1. Qualsevol forma de poder ha de garantir la seva supervivència i sobretot la seva justificació. L’educació és un element clau, ja que permet crear persones amb uns criteris i uns valors determinats i a la vegada dotar-los de sentit. Així, veiem com les persones alienades i modelades al gust de la societat són incapaces d’obtenir una visió crítica, perquè la seva educació no els va ajudar, o no la van saber aprofitar per assimilar les regles del joc social de manera objectiva, per no sotmetre's a relacions socials alienades caracteritzades per la pertorbació, la desestabilització i la difícil comunicació.
1(S.Bowles i H.Gintis, Schooling in capitalist
America, 1976 http://www.slideshare.net/carmenqr/bowles-and-gintis).
El subjecte alienat no té una actitud proactiva ni
la capacitat per sortir de la seva situació de dependència. D’aquesta manera
observem com l’educació pot ser un mitjà per el qual es confeccioni una falsa
idea de llibertat, que permet moure i pensar lliurement a les persones, mentre
el vigilant (l’estat) les observa i les corregeix. En relació amb
l’educabilitat, els éssers humans quan naixem, tenim la necessitat de ser
acollits per un adult. Aquest, ja sigui a nivell escolar o familiar,
guiarà a l’alumne en el seu creixement personal mentre estableix un vincle amb
el seu entorn i la seva cultura. En aquest sentit, es crea una relació quasi
indestructible del nen amb el medi, en la qual l’infant experimenta una llaç
emocional indissoluble. Si s’educa als infants amb els valors instaurats en la
societat actual, que promouen, entre d’altres, la alienació a les tecnologies i
a l’estat, s’aconseguirà crear persones sense cap capacitat critica i amb personalitats
obedients a l’ordre establert. Philippe Meirieu, ens
diu, fent referència a aquest fet, “que aquél que llega al mundo sea acompañado por el
mundo… que sea introducido y no moldeado, ayudado y no fabricado”2. L'educació impartida per l'estat cap als seus ciutadans
al llarg de la història des del moment en que l'educació es va fer formal, amb
les primeres escoles, ha estat usada per al control social i de la conducta
humana. S’han creat individus que solament responen i viuen com vol l'Estat,
amb la premissa de fer de la seva població "bons" ciutadans per a una
sana i harmònica convivència. En aquest sentit, també s’ha hagut d’ocupar de
l’oci. Una persona integrada en la societat ocuparà el seu temps en diverses
matèries ben clarificades, el treball, la família, l’educació, l’oci o
simplement es dedicarà a ell mateix.
Abraçant tots els elements exposats fins el moment
és comprensible qüestionar el concepte de rebutjar la societat en la seva
totalitat. Tots els elements que especifiquen la nostra forma de vida estan
determinats per condicions que fins ara estan fora del nostre àmbit.
L’educació, la política, la moral, els prejudicis, la cultura i tot el que
forma la nostra consciència de societat, està corromput i modelat a gust de les
formes de poder.
2Philippe Meirieu , Frankenstein
educador, 1998 Editoral: LAERTES
Nosaltres com a ciutadans ens queda poca força
creadora i a causa, sobretot, del gran espai simbòlic que ens separa de les
classes més poderoses i dominants. Ja no quedaria altre sortida que fer un
“reset” i esborrar tot el que coneixem fins el moment per tornar a començar.
Estic convençut que l’ésser humà no és dolent per naturalesa, no crec en la
veritat eclesiàstica de què les persones naixem en pecat. D’aquesta manera si
que seria possible crear un món millor, i sobretot un món de persones autònomes
i amb capacitat i llibertat d’opinió. Rebutjant la societat en la seva
totalitat entenc que s’intenta arribar a aquest punt. Esborrar i tornar a
començar de nou. Les persones que ja han estat infectades per el virus dels
diners, la corrupció i el poder difícilment encaixarien i comprendrien la
necessitat d’un canvi tan dràstic a nivell social, econòmic i de pensament. No
ens queda altre solució que promulgar aquest canvi. El premi Nobel de Física,
Albert Einstein (1879-1955) va afirmar que "no pot
resoldre's un problema pensant de la mateixa forma que quan va ser creat".
Per aquest motiu és important generar un canvi de paradigma que promogui una
transformació fonamental dels nostres pensaments, de les nostres percepcions i
dels nostres valors. Aquest pensament sobre una modificació paradigmàtica porta
amb si un canvi de la mentalitat occidental i conseqüentment una profunda
modificació de la majoria de les relacions socials, així com de les formes
d'organització. Amb tots aquests arguments, crec necessari el pensament crític
de rebutjar la societat en la seva totalitat, per aconseguir canvis
significatius i importants en les nostres vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada