En les dinàmiques dels serveis residencials, ja siguin d'infància, salut
mental, gent gran, etc. Hi esdevenen dos moments que caldria revisar amb molta
cura; les entrades i les sortides de les persones residents. Generalment,
ingressar-hi no és quelcom desitjat i respon a situacions
traumàtiques o prou complexes per a posar-hi molta
mirada. I les sortides, deixen un buit que cal treballar amb els que es queden.
El primer cop que una persona entra en un servei residencial,
rep un impacte de sensacions que marca la trajectòria que farà aquesta persona
dins de la institució. Per això, cal cuidar i preparar al detall aquestes
arribades. Pensar en quines persones donen la benvinguda, cuidar les paraules i
l'espai, sobretot per començar a teixir un vincle segur a través de la
presència i la disponibilitat en un escenari amable.
Les primeres sensacions que recorren el cos d'una persona quan entra en un lloc per primera
vegada, deixen empremta. Perquè s'instauren a la memòria i condicionen les
formes de relacionar-se amb aquell espai i amb les persones que hi conviuen.
Malauradament, a vegades per rutina, per dinàmica o per deixadesa no es para
atenció al moment inicial i es desenvolupa com si fos una revisió mecànica, complint
amb tots els passos però sense veure, ni donar lloc a l'altre.
Les sortides, és l'altre
moment que crec que també cal revisar. Perquè la persona que marxa, normalment
és per una millora en la seva situació vital i, per tant, la sortida serà
positiva. Però els que es queden, segurament han compartit molta intimitat amb
la persona que marxa. Han viscut experiències, situacions diverses i això ja
genera records compartits. Això és vincle i, per tant, la marxa genera una
pèrdua. Cal que tothom pugui acomiadar-se, fer una festa, un ritual o el que
desitgi la persona, perquè tothom pugui integrar aquell comiat. És un canvi
d'etapa i com tots els canvis, cal posar-los nom i transitar-los de cara.
Les entrades i les sortides són situacions que doten de vida a les
institucions residencials, que de per si, massa vegades queden atrapades en la
velocitat esfereïdora que provoca el dia a dia i no permeten parar-se a
contemplar aquests moments tan rellevants per les persones.
