Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 24 de desembre del 2018

La interseccionalitat i la violència contra les dones


Aquests dies, malauradament seguim escoltant notícies d'assassinats de dones. I no puc parar de sentir malestar, ràbia i angoixa. Això també em fa més conscient dels privilegis que tinc com a home davant les desigualtats que pateixen les dones.

I penso que les dones són assassinades pel fet de ser dones. Però també existeixen altres formes de discriminació que no són pas paral·leles, sinó que interseccionen entre elles constantment. Formes d'opressió que són violentes igual que la violència de gènere. Les persones dels col·lectius LGTBI, les persones amb diversitat funcional, les persones migrades o les persones amb experiència pròpia en salut mental són alguns dels exemples de com els sistemes d'opressió apareixen i ataquen sense pietat. Amb estigmes, amb assassinats, amb discriminació, amb assetjament escolar o amb qualsevol altra forma de violència.

Una dona lesbiana té més probabilitats de ser agredida que una dona heterosexual. Una dona amb diversitat funcional també és més probable que pateixi qualsevol tipus de violència. I és aquí on veiem que el fet de ser dona interactua amb altres formes de discriminació igual d'importants. Per això entenc que és imprescindible incorporar la mirada interseccional en la nostra quotidianitat.

Perquè com va dir Chimamanda Ngozi, podríem caure en el perill de la història única. Una història generalment creada per homes, occidentals, heterosexuals, bípedes, normatius, etc. Una història única que ens relata només una part de la gran diversitat d'històries subjectives. Perquè si no posem en evidència totes les formes de violència per igual, entenent que interaccionen en molts moments i espais concrets, deixarem de banda i silenciarem masses veus.

D'aquesta manera, entenc que la intersecció entre els diferents moviments que lluiten per la defensa dels drets de qualsevol col·lectiu (feminisme, LGTBI, diversitat funcional, salut mental, antiracisme, ecologisme, etc) és el punt de trobada més potent que tenim, és on la revolta adquireix sentit precisament perquè es posen en joc totes les lluites en un sol punt.

Per tant, des de la política, l'educació, el treball personal, les relacions i tot allò que tingui incidència en les persones, s'hauria d'incorporar la mirada interseccional per relatar la història des de la diversitat i aconseguir definitivament una societat igualitària i justa.

divendres, 7 de setembre del 2018

adaptació escolar, un dret dels infants



Dimecres comença una nova etapa per molts menors: el primer dia d'escola a P3. Un dia molt especial que hauria de presentar-se amb el màxim de respecte i amor cap als infants.
La nostra filla es troba en aquest moment i m'agradaria poder fer una reflexió.
A l'escola que li ha tocat ens han dit que no fan adaptació, que el millor que podem fer és deixar-la el primer dia i marxar. Que d'aquesta manera s'adapten de pressa i sense complicacions.

Nosaltres, pensem que això és una aberració. De fet, pensem que és violent. Us imagineu que les persones que més estimeu us deixen un dia en un lloc que no coneixeu i amb gent desconeguda, així sense més dilacions, i sense saber si us tornaran a buscar? I no tan sols les persones que més estimeu, sinó que són les persones que et donen seguretat i pertinença.

La sensació de desesperació, d'abandonament i d'angoixa pot ser molt dolorosa. Com en totes les situacions a la vida, hi ha persones que tenen més facilitat per sobrepassar-les, però el que és segur és que d'altres, patiran molt.

No fa massa temps vaig llegir que els infants quan entren en una escola d'aquesta manera, adquireixen la relació amb l'adult per necessitat, en tant que no poden sostenir l'emoció que els supera i llavors s'acosten a un adult. Així, la relació amb l'altre esdevé per una necessitat d'acabar amb el patiment i no per una voluntat pròpia d'estar amb aquell altre. També, ens preguntem com pot un adult (o dos en el millor dels casos) sostenir 21 infants en aquesta situació.

Creiem que les escoles haurien d'oferir l'oportunitat a aquelles famílies que així ho desitgin de fer un procés d'adaptació respectuós. Proposar l'opció de presentar l'espai i la gent que el conflueix amb els temps que es necessitin. Perquè es visqui aquell lloc com un espai segur i els vincles no siguin per pal•liar patiment, sinó que sorgeixin des de la relació voluntària. Perquè, no hauríem d'oblidar que els infants tenen dret a ser respectats i a què es tinguin en compte les seves necessitats.

També entenem que vivim en un sistema capitalista on les cures queden reduïdes davant la necessitat productiva. La prioritat és produir, no cuidar. I per tant, fer una adaptació respectant les necessitats (i els drets) dels infants moltes vegades no és compatible amb la rígida vida laboral. Però per començar a donar més valor a les cures, és necessari que les escoles tinguin una mirada més harmoniosa permetent que les famílies tinguem l'oportunitat de fer processos respectuosos durant l'adaptació.