Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 24 de desembre de 2018

La interseccionalitat i la violència contra les dones


Aquests dies, malauradament seguim escoltant notícies d'assassinats de dones. I no puc parar de sentir malestar, ràbia i angoixa. Això també em fa més conscient dels privilegis que tinc com a home davant les desigualtats que pateixen les dones.

I penso que les dones són assassinades pel fet de ser dones. Però també existeixen altres formes de discriminació que no són pas paral·leles, sinó que interseccionen entre elles constantment. Formes d'opressió que són violentes igual que la violència de gènere. Les persones dels col·lectius LGTBI, les persones amb diversitat funcional, les persones migrades o les persones amb experiència pròpia en salut mental són alguns dels exemples de com els sistemes d'opressió apareixen i ataquen sense pietat. Amb estigmes, amb assassinats, amb discriminació, amb assetjament escolar o amb qualsevol altra forma de violència.

Una dona lesbiana té més probabilitats de ser agredida que una dona heterosexual. Una dona amb diversitat funcional també és més probable que pateixi qualsevol tipus de violència. I és aquí on veiem que el fet de ser dona interactua amb altres formes de discriminació igual d'importants. Per això entenc que és imprescindible incorporar la mirada interseccional en la nostra quotidianitat.

Perquè com va dir Chimamanda Ngozi, podríem caure en el perill de la història única. Una història generalment creada per homes, occidentals, heterosexuals, bípedes, normatius, etc. Una història única que ens relata només una part de la gran diversitat d'històries subjectives. Perquè si no posem en evidència totes les formes de violència per igual, entenent que interaccionen en molts moments i espais concrets, deixarem de banda i silenciarem masses veus.

D'aquesta manera, entenc que la intersecció entre els diferents moviments que lluiten per la defensa dels drets de qualsevol col·lectiu (feminisme, LGTBI, diversitat funcional, salut mental, antiracisme, ecologisme, etc) és el punt de trobada més potent que tenim, és on la revolta adquireix sentit precisament perquè es posen en joc totes les lluites en un sol punt.

Per tant, des de la política, l'educació, el treball personal, les relacions i tot allò que tingui incidència en les persones, s'hauria d'incorporar la mirada interseccional per relatar la història des de la diversitat i aconseguir definitivament una societat igualitària i justa.

1 comentari:

  1. La verdad más terrible de nuestro mundo es que el ser humano, a estas alturas de la historia, no deja de dañar a otros seres humanos, incluso más débiles, o especialmente más débiles, y que para hacerlo recurre una y otra vez a razones viciadas e inconsistentes, cuando no lo hace de forma manifiesta y absolutamente gratuita. Lorenzo Silva

    ResponElimina