Així, he recollit fragments de l'informe: Situación de las personas migrantes y refugiadas en España, el·laborat pel Foro para la Integración Social de los Inmigrantes (FISI) (https://www.foroinmigracion.es/publicaciones-2023) i els he inclòs dins d’altres parts aportades per mi, per a desmuntar i confrontar aquells mites més arrelats.
“Els immigrants col·lapsen la sanitat pública”
El mite que les persones de nacionalitat estrangera, en situació administrativa regular o irregular, abusen dels serveis sanitaris, té poc a veure amb la realitat de les dades de l'Enquesta Nacional de Salut del Ministeri de Sanitat i de l'INE. Dels més de 16 milions de consultes mèdiques realitzades en el Sistema Nacional de Salut, 1,7 milions (l'11%) van ser de persones nascudes a l'estranger (no necessàriament totes elles de nacionalitat estrangera). Això, amb grans diferències quant a l'ús dels serveis de salut en funció del lloc de naixement. Per exemple, el 17% de les persones nascudes a Espanya i el 21% de les persones nascudes a l'estranger feia més d'un any que van tenir la seva última consulta amb el seu metge de família o pediatra, mentre que el 0,1% de les nascudes a Espanya i el 0,4% de les nascudes a l'estranger mai havien anat al metge. La diferència és encara més acusada pel que fa a la visita a un metge especialista. L'última visita del 37% de les persones nascudes a Espanya datava de feia un any o més, enfront del 43% de les persones nascudes a l'estranger, i el 7,1% mai havia anat al metge, enfront del 9,5% dels qui han nascut a l'estranger.
“Suposen una càrrega per a Espanya i tenen més avantatges socials”
Aquesta faula és un clàssic de la desinformació que té múltiples variants, per exemple, que els immigrants que arriben en pastera reben immediatament una “paga”; que s'emporten totes les ajudes socials fins i tot estant en situació administrativa irregular; o que les dones estrangeres denuncien falsament per violència de gènere per a poder cobrar una prestació. Segons l'Informe de Rendes Mínimes d'Inserció (2021), del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, dels 305.340 titulars de Rendes Mínimes a Espanya, 79.805 tenien nacionalitat estrangera (el 26,1%). Les diferents prestacions autonòmiques les dades de les quals alimenten l'informe, amb l'excepció del País Basc, entre els seus requisits exigeixen a les persones de nacionalitat estrangera que es trobin en situació de residència regular. Pel que respecta als serveis socials, l'informe El Sistema Públic de Serveis Socials. Pla concertat de prestacions bàsiques de serveis socials en corporacions locals 2021-2022, del mateix Ministeri, assenyala que el total d'usuàries d'aquests serveis van ser 8.879.759 persones, de les quals un 5% (444.308 persones) s'enquadraven en el sector de població “immigrants”.
La veritat és que els immigrants aporten a l'economia molt més del que reben en ajudes. Així ho avala un recent estudi en la comunitat murciana que demostra que, els immigrants aporten a l'Estat un 70% més del que reben, i un 30% més que els espanyols natius.
“Ens lleven el treball”
Espanya és un exemple que els treballadors immigrants no són un llast, sinó necessaris. Representen el 12,9% del total, però el percentatge és molt distint segons el sector: destaquen entre els empleats de la llar (42,3%), organitzacions internacionals (27,6%), hostaleria (25,8%), sector agrari (25,7%) i construcció (18,9%).
Podem posar en relació aquesta concentració amb els salaris. D'entre els grups d'ocupació, el 9 és el que compta amb menor salari mitjà: 1.308 euros mitjans bruts mensuals (dada de 2022), la qual cosa és un 39% inferior al salari mig total de tots els grups. Per branca d'activitat, les activitats de les llars com a ocupadors de personal domèstic compta amb el salari mitjà més baix, 981 euros (relacionat també amb l'alt percentatge de treball a temps parcial), seguit per l'hostaleria, amb 1.389 euros; i l'agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca, amb 1.477 euros. Així, la immigració generalment ocupa professionals amb uns salaris més baixos i amb pitjors condicions.
“només venen a delinquir”
Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) indiquen que els espanyols delinqueixen més que les persones estrangeres en termes absoluts.
L’any 2022, un 74,19% dels condemnats tenien nacionalitat espanyola, enfront d'un 25,81% d'estrangers.
En efecte, les últimes xifres proporcionades per l'INE, referides a l'any 2023, revelen que el 73 per cent del conjunt de delictes comesos a Espanya (291.480 dels 403.194 registrats) van ser comesos per persones de nacionalitat espanyola.
El balanç constata, per exemple, que dels 1.046 homicidis que es van cometre en tot el territori nacional durant l'any 2023, el 70,6 per cent (739) van ser comesos per nacionals, mentre que en el cas d'homicidis per imprudència, el nombre de delictes comesos per ciutadans espanyols es dispara fins a gairebé el 80 per cent (411 de 520 casos registrats). En conclusió, els mites sobre la immigració, alimentats per la por i la desinformació, són un terreny fèrtil per a l'auge de l'extrema dreta. No obstant això, l'educació social, amb el seu enfocament holístic i el seu compromís amb la justícia social, ofereix una poderosa alternativa. En promoure el pensament crític, el coneixement intercultural, la defensa dels drets humans i la participació ciutadana, l'educació social pot ajudar a desmuntar els murs invisibles del prejudici i la xenofòbia, construint societats més diverses, inclusives i, en última instància, més humanes. La brúixola de l'educació social ens guia cap a un futur on la immigració es reconegui pel seu potencial enriquidor i on l'extrema dreta quedi relegada al fosc racó de la intolerància.
