Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 15 de febrer de 2014

La tanca inhumana



La perspectiva socioconstruccionista qüestiona tot allò que és possible qüestionar, intenta abordar tots els discursos socials generats en la societat. Defensen que els discursos es generen a través de l’especificitat històrica i cultural. Els significats i els símbols sorgeixen de l'expressió directe del pensament i la seva concepció cultural, per tant cada context sociohistòric tindrà una realitat diversa. El socioconstruccionisme és per sobre de tot, seguint Burr (1995) antiessencialista i antirealista ja que som fruit de processos socials i no existeix relació directa entre coneixement i realitat. Formulen la idea de què cap realitat és única, sinó que són variables i dinàmiques, que evolucionen a mesura que el pensament i les pràctiques col·lectives es transformen. Cal considerar la realitat social com el resultat de les pràctiques humanes; els fenòmens socials són produccions que se situen històricament i que canvien amb les noves èpoques. Així, observem com els discursos i les realitats mai són enteses com a coneixements únics i definitius. Aquest concepte és interessant per fugir de postures ideològiques dogmàtiques i autoritàries, tan vigents en el món polític i social d’avui en dia.

D’aquesta manera observem com les realitats són producte d’unes pràctiques socials concretes i d’uns valors culturals específics. Per la perspectiva socioconstruccionista la realitat i el subjecte es construeixen mútuament. L’entorn social és un context fonamental de constitució del subjecte en les perspectives morals, emocionals i interpersonals. Així, el coneixement esdevé un producte socialment elaborat mitjançant pràctiques col·lectives.
Exposo aquesta reflexió degut a la problemàtica que ha sorgit entorn de la immigració “il·legal”. Recentment han mort unes 15 persones a la frontera entre el Marroc i Ceuta. Deixant de banda les més que injustificades actuacions de la Guardia Civil, m’agradaria entrar a valorar la concepció que és té de les persones que intenten passar la frontera. Com he descrit, cada realitat és un producte socialment construït i nosaltres, des de la nostra posició ens és difícil entrar en l’alteritat suficient per entendre la situació d’aquestes persones. Però crec que hauríem de fer un esforç per intentar confeccionar una autocrítica. Volen entrar al nostre continent a qualsevol preu, i des de les polítiques nacionals només fem que instaurar mesures inhumanes com les fulles esmolades de la tanca. Volen entrar a Europa per fugir del malson del seu continent, Àfrica. Un continent que ha estat espoliat, controlat, esclavitzat i torturat, primer pel colonialisme i posteriorment per les més sagnants dictadures imposades o permeses des dels altres continents. Si no fos per “l’home blanc”, actualment no tindrien cap necessitat de jugar-se la vida per passar una frontera. 
M’agradaria acabar amb una frase de la carta del “Jefe sioux” (1854) a Franklin Pierce en que descriu:
"Esto lo sabemos: la tierra no pertenece al hombre, sino que el hombre pertenece a la tierra. El hombre no ha tejido la red de la vida: es sólo una hebra de ella. Todo lo que haga a la red se lo hará a sí mismo. Lo que ocurre a la tierra ocurrirá a los hijos de la tierra."

Recomano la lectura de la carta sencera, passo el link per qui estigui interessat. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada