Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 21 d’agost del 2019

Colpit per la violència masclista


L’altre dia vaig atendre una dona víctima de violència masclista. Amb marques i estigmes gravades al cos, visibles i emprades com un recordatori de qui posseeix el poder. Igual que el senyal d’obligació que et posiciona i et marca el camí. Són l’empremta distingible de la barbàrie, de la inhumanitat i de la situació de violència que viuen les dones. No estic acostumat a viure-ho tant de prop i això m’ha sacsejat.

La dona, desolada perquè el seu exmarit va ser abusador (condemnat) i així i tot ella va estar al seu costat. Potser per por o perquè no sabia que fer o perquè no tenia alternativa. Però ara se sent culpable, perquè es pensa com a còmplice de les atrocitats que va fer aquell home. En un instant de desesperació, ella va demanar el divorci i per la condició de dominació, va cedir la custòdia dels fills al seu exmarit. Ara no té res, lluny dels seus, sense llar i fins i tot se sent invalidada per denunciar les agressions.


Jo, mentre la mirava sentia terror per les conseqüències del patriarcat i la violència masclista. És esfereïdor escoltar aquests relats i no em puc ni imaginar el que deu ser viure-ho en primera persona. I el pitjor de tot és que no és un cas aïllat, sinó que esdevé una cadena imparable de casos d’assassinats, assetjaments i atacs contra les dones, perpetuats per homes. 

Perquè al final tot ens porta al quid de la qüestió; la situació de desigualtat i d’opressió que viuen les dones pel fet de ser dones. I els agressors són homes.

No tinc la solució, ni molt menys, i em costa pensar en com podrem abatre un sistema que perpetua els estereotips de gènere i fomenta la desigualtat d’una forma tan profunda i insistent. El camí serà difícil, dur i amb molts pendents quasi impossibles de superar. Però aquesta brutalitat ha de tenir data de caducitat, perquè no ens podem permetre com a societat més violacions, ni cops ni amenaces. La sang comença a bullir i els ànims es van caldejant. I en algun moment la situació estarà massa tensa per parlar de conscienciació, treball comunitari i educació.

Per les vides i el futur de totes les dones, no pararem de lluitar juntes fins que aconseguim un món lliure de violències. Sigui quin sigui el camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada