Liant la Troca: El moviment de cossos bells i vius

Els ulls, les mans, les cuixes, els pits, el pèl, la pell, la carn... tot un conjunt de cossos creant bellesa i una gran explosió de vida. 

Defugim diàriament del nostre cos. Som fruit d'una cultura que amaga, oprimeix i elimina el cos. Des de Plató, Sòcrates, Cioran o el cristianisme ens fan desprestigiar els nostres cossos considerant-los impurs, banals, malalts, finits i pecaminosos. La nostra cultura es refugia en l'ànima, ens immaterial, com a representació de la bondat, veritat i lluminositat. El cos es transforma en la tomba de l'ànima, en la presó, en un espai on habitem i hem de controlar. Separem clarament el nostre cos de l'ànima. No forma part de nosaltres, el neguem i l'odiem.

Podem arribar a pensar que actualment estem més connectats amb el nostre cos; algunes persones ens toquem sense por, fem l'amor amb d'altres “lliurement”, ens estimulem amb tots els nostres sentits, gaudim dels plaers que ens envolten, ens mostrem en públic. Però el cos segueix sent un espai d'odi i de repulsió. Estem atacades per un bombardeig de publicitat, articles, cosmètics, art i imatges que ens fan preses d'un model estètic no assolible econòmicament ni físicament. Seguim eliminant i odiant el nostre cos, ja que la nostra ment somia amb un altre cos, un d'imaginari, un cos que no és el nostre. El meu cos no és bell ni viu, està infestat d'imperfeccions i malalties; sempre som massa calbes, massa grosses, massa peludes, massa flàccides.

Aquest odi és una estaca que portem clavada des que naixem. Ens recompensen i aplaudeixen per la nostra intel·ligència, ens esforcem per cultivar la nostra ment, deixem que empreses i governs decideixin sobre els nostres cossos, consumim activitats i materials per modular-nos, controlem i cuidem tot el que ens afecta al cos, fem burla i acudits dels cossos que considerem més estranys... ja sigui per seguretat, salut, por, religió o educació acabem fugint i odiant el nostre cos.

No acceptem el nostre cos com a únic, divers, fantàstic, potenciador, creador i nostre.

Ahir, 27 de setembre, a Can Batlló vaig tornar a veure en acció el grup de dansa integrada Liant la Troca. Va ser emocionant. Trencant amb aquesta cultura arrelada a totes nosaltres vaig veure, escoltar i sentir com es movien i interaccionaven un grup de cossos creant bellesa i vida. Les etiquetes de persona lletja, discapacitada, rara, malalta o vella desapareixien. Mirades que transmeten sentiments. Carícies que exploren a l'altre. Petons que mostren emocions. Cadires de rodes que es transformen en cos. Silencis que paren el temps. Cossos que comuniquen sense parlar. Cossos sensuals que exciten. Moviments que donen vida. Cossos que fan brollar bellesa.

Tots els seus cossos arribaven a formar-ne un de sol, un cos ple de vida.

Aquesta expressió, moviment i acció del grup Liant la Troca no representa únicament la realització d'un espectacle. Representa el trencament de moltes normes socials i culturals; de la normativitat de la dansa, del model de bellesa estètica, de l'estigma a la diversitat, de construcció cultural de la dis-capacitat, de les formes estancades d'expressió i comunicació, de limitació del que és sensual. Representa un trencament amb una arrel cultural que ens manté allunyades del nostre cos i desprestigia tot el seu poder i potencial.

Jo, sóc consumidor de l'espectacle. El visc i m'emociono, però segueixo mantenint-me estàtic a la meva cadira. Necessito moure'm i viure des del meu cos.

Amat Molero Borràs

Enllaç del col·lectiu Liant la Troca:

http://liantlatroca.com/#sthash.UYtx62ON.dpbs