Anna Gabriel, (i a totes aquelles dones que heu de
justificar-vos per donar la vostra opinió)
Quan dius que t'agradaria viure la teva maternitat amb la
tribu, segurament ja ho saps, però no estàs sola. Nosaltres també volem fer
tribu, també som tribu.
Aquesta societat ens individualitza, ens aïlla, ens deixa
sols davant els reptes i ens en fa sentir únics responsables de la misèria. Per
això, volem fer comunitat, ajuda mútua i col·lectivitat. Perquè tenim valors
diferents, perquè creiem en l'amor i en el respecte com a elements
indispensables de la criança i no volem pertànyer a la racionalització abusiva
de la infantesa.
La meva companya i jo, igual que moltes altres mares i
pares, hem buscat i trobat la nostra tribu (perquè malauradament ara s'ha de
buscar). Tenim una filla petita i tenim clar que volem que l'acompanyin en
algun lloc on se senti estimada, respectada i valorada. On puguem
participar com a mare i pare i sobretot on compartim la criança i les
experiències per enfortir els vincles entre nosaltres.
En aquest sentit, és interessant veure com estan
florint molts projectes d'educació lliure, espais de criança compartida, grups
de lactància, grups de dones i d'homes... crec que és el reflex que volem viure
la maternitat i la paternitat amb tribu. Perquè no creiem en l'educació en
massa, competitiva, basada en premis i càstigs, en notes i exàmens, en la
deshumanització de les relacions i en unes estructures que només fan que
perpetuar els models dualistes del bé i del mal (capacitat-discapacitat,
ric-pobre, llest-ximple, prim-gras, home-dona, etc...)
En aquests espais es respecten el temps, les identitats i
les decisions tant dels infants com dels adults, es genera un territori
d'estima i valoració cap a la diferència i sobretot es produeix un teixit
col·lectiu humà molt potent.
Però tot això engendra pors perquè a la vegada remou
incerteses i malestars. A l'estómac del sistema capitalista comença a
bellugar-se i a sentir-se certa remor incòmode que provoca
indigestió. No poden evitar pensar que un futur diferent s'està gestant a la
vegada que es desestabilitza una de les estructures més hegemòniques,
classistes i patriarcals; la família.
Per això volia donar les gràcies a l'Anna Gabriel per
expressar lliurement la seva visió de la maternitat i confirmar que el canvi
s'està produint.
Per altra banda, també volia agrair a totes aquelles
persones que estan fent de la criança una eina de canvi personal i col·lectiu.
Perquè no és fàcil haver de justificar-te contínuament, responent a
comentaris i preguntes sobre per què el teu fill/a encara pren el pit, per què
no anirà a una escola ordinària, per què el tens tant en braços, per què no
porta el xumet tot el dia, per què no menja farinetes, per què dorm amb tu... i
un “perquè” inesgotable i inacabable que moltes vegades no és fàcil de
contenir.
Per tot això, rendeixo un petit homenatge a totes aquelles
persones que a través de la consciència, l'amor, el respecte i la voluntat de
crear, estan produint una transformació personal i col·lectiva a través de la
criança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada