Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 30 de novembre de 2016

El Patriarcat i les cançons infantils

El patriarcat, com a forma d'organització que genera desigualtat i que s'escola per totes les escletxes on troba pas, s'ha arrelat en un àmbit poc conegut; el ventall de cançons infantils. És ben conegut que la música fins avui en dia ha representat els estereotips de gènere, però penso que quan es tracta d'un cançoner dirigit a edats molt primerenques, requereix una significació especial.

Aquí mostro un recull d'algunes de les cançons que més em criden l'atenció, en tant que perpetuen el model de poder masculí en detriment de la figura submisa i obedient de la dona.


Per altra banda, m'agradaria destacar el treball fet per Imma Oliveres i Prat, on realitza una tesi molt interessant sobre El tractament de la dona en el repertori de cançons de primària. (Anàlisi dels textos i de les il·lustracions de les cançons dels llibres de text des d'una perspectiva de gènere). Recomano la seva lectura per endinsar-se en el tema amb profunditat.


http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200607/memories/1647m.pdf

1. El senyor Ramon


El senyor Ramon
empaita a les criades
i a les que no ho són
també moltes vegades.
Les pobres criades
quan se'n van al llit,
tururut, tururut,
qui gemega ja ha rebut.


En aquesta cançó podem entreveure la imatge d'un home amb poder sotmetent a les seves treballadores. El més preocupant de la lletra és el tros final on se sobreentén que quan les criades van al llit, el senyor Ramon les assetja sexualment i les agredeix si es queixen.

2. El Gall i la gallina

El gall i la gallina,
estan en el balcó,
la gallina està adormida
i el gall li fa un petó.
Dolent, dolent, i que dirà la gent?
Que diguin el que vulguin,
que jo ja estic content.


Remarca clarament la idea que l'home pot utilitzar el cos de la dona sense el seu consentiment. I a més, el fet que l'opinió pública sobre el fet no obté cap importància, ja que l'orgull d'haver fet un petó d'aquesta manera ja és suficient satisfacció personal.

3) La Caterineta.

A la plaça fan ballades
Mare, deixeu-m'hi anar!

No hi vagis, Caterineta
que ton pare arribarà.
Tan si arriba com no arriba
jo a la plaça vull anar.

Al cap d'una hora que hi era
son pare ja va arribar.
On tens la Caterineta?
On és que no fa el sopar.

A la plaça n'és que ballen,
se n'hi ha volgut anar.
Ja n'agafa una buscalla
i un bastó a l'altra mà.
Passa, passa, Caterina;
passa, passa a fer el sopar.

La primera garrotada,
un braç ja li feu sagnar;
la segona garrotada,
l'altre braç li va trencar.
La tercera garrotada,
morta ja la va deixar.

El dia del seu enterro
son pare es va
 penjar.
I la mare dins la cuina,
que s'esclata de plorar.

Que s'esclati i que rebenti,
no li hagués deixada anar.

Crec que aquesta cançó és prou explícita pel que fa a la violència, l'assassinat i la submissió dirigida a la dona. No cal afegir res més.

4) la dama d'aragó.

Son germà se la mirava
amb un ull tot amorós.
-No fóssim germans, Maria,
mos casaríem tos dos.
Ai, amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor...
Ai, de l'amor...


En la dama d'Aragó, es mostra una noia que és tan bella que fins i tot el seu germà se la mira amb ulls amorosos i també el capellà. A la cançó original, com que no es pot produir l'incest, el germà li busca casador, tot mostrant-la a la fira.

5) El mariner

"Mariner, bon mariner, torneu-me en terra,
perquè els aires de la mar me'n donen pena.
- Això sí que no ho faré que heu de ser meva: set anys que vaig pel mar per vós,
donzella; cent llegües dins de la mar, lluny de la terra"


Una altra cançó que perpetua el poder de l'home i la concepció de propietat. Mostra una relació de desigualtat i de submissió, per la qual s'engendra tanta violència.

Si en voleu saber més, us animo a llegor la tesi de la Imma Oliveres i Prat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada