Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 16 de setembre de 2015

No a la Llei Wert. (ni a les estructures hegemòniques del sistema educatiu)




Reedició i amplicació d’un post de just fa un any:

A la nostra terra tenim una gran tradició pedagògica de personatges que van intentar aplicar mètodes innovadors i humanistes, radicalment trencadors pel moment històric i polític en el qual vivien. Estic parlant de Ferrer i Guardia, Rosa Sensat, Pau Vila, Joan Bardina i un llarg etcètera. Tot un seguit de persones que davant la repressió educativa, evidentment lligada a la social, van decidir innovar i abocar-se cap a camins que s’allunyaven d’allò establert. No van tenir por, o potser si, però van ser valents i van utilitzar la desobediència educativa per apropar-se als seus objectius. A més a més aquí a Catalunya també tenim una llarga tradició d’escoles cooperativistes creades per mestres on es van generar importants avenços en l’àmbit pedagògic.

Amb l’entrada del capitalisme més salvatge estem perden aquest llegat històric, la cultura humanista i renovadora que ha caracteritzat una part de l’ensenyament del nostre país es difumina en una negror de lleis i obligacions. Tornem a l’educació conductista del premi i el càstig, a promocionar la competència inhumana entre iguals, a no respectar els processos vitals i d’aprenentatge de cada persona. Estem preparant alumnes per una vida sense vida, on no s’aprèn a compartir, a estimar o valorar. On no es deixa créixer, sinó que s’obliga a créixer. On els sentiments queden engolits per les obligacions i els currículums escolars. Estem arriscant el futur social amb una educació repressiva on preval la llei del més fort, o dit d’una altra manera, la llei del qui té millor nota.  


Per altra banda, en el paraigua d’una educació heteropatriarcal, bípede i capacitista, les diferencies queden en un marge, apartades i discriminades. Són les mateixes ensenyances i construccions socials apreses en la infantesa que més tard es reprodueixen en l’edat adulta, on aquell “altre diferent” és repudiat i exclòs de tot allò social, cultural i sexual. La diferenciació entre classes socials, entre funcionalitats o entre gèneres són concepcions instaurades en les intencionalitats i profunditats del sistema educatiu més primari.

I ara, en aquest inici de curs, ens plantegem de nou l’aplicació de la llei Wert, una llei clarament anti-pedagògica que està efectuada per aquells que subestimen l’educació. Però no ens equivoquem, no és més que un pedaç ideològic, un afegit amb color polític, una consecució de l’educació capitalista. La contrarietat no radica en si fem una hora més de matemàtiques, o de socials o si posen religió. El problema és més profund: és estructural.

En termes generals els sistemes educatius, perden cada dia més valor i importància en les opinions de les persones, ja que mostren cada vegada més la seva falta de perícia, no solament per seleccionar els continguts que aprendran els escolars, sinó que tampoc saben seduir a infants i joves per ingressar a l'aventura del coneixement.

En aquesta nova fórmula pedagògica, dins del sistema capitalista, s’entén el paper del professor com un obstacle en el procés d'aprenentatge. L'alumne ha d'enfrontar-se solament amb el material preparat pels experts. S'ha substituït la idea de transmissió de coneixements per la nova fórmula d'aprendre a aprendre; es tracta que l'alumne desenvolupi la seva intel·ligència formal guiant-lo cap a la resposta sense que el professor intervingui més que com un mediador o un vigilant.
Tampoc recau gens d’importància a la capacitat critica i d’anàlisi que puguin generar aquests individus en la societat, promovent així, l'individualisme i la competència innecessària entre els estudiants, per demostrar qui pot aconseguir millor nota, coaccionant així qualsevol iniciativa de solidaritat entre els éssers socials que interactuen entre si dins de les diverses institucions educatives.

Crec que la pedagogia es caracteritza per la paciència i la necessitat de perdre el temps per anar teixint laboriosament i lentament les experiències de la vida, fomentant la capacitat crítica i l’acceptació de les diferències. Però sense una desobediència pedagògica aquests canvis estructurals es perdran en un mar de protocols, currículums i avaluacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada