Com arribem al món

En els pròxims mesos seré pare, i aquest fet m’ha obert un món nou que desconeixia per complet: la instrumentalització de l’embaràs i el part. Quan aquest escenari apareix a la teva vida sorgeixen molts dubtes i qüestions que la medicina, les institucions i certs professionals han atrapat per controlar el que fins fa pocs anys, era un procés natural.

Michel Odent ens diu i ens recorda que l’ésser humà és un mamífer. Per què ens ho rememora? Perquè ens hem oblidat que totes les femelles mamíferes quan van a parir s’amaguen, busquen un lloc tranquil, fosc i petit per tenir les cries. Històricament l’ésser humà també ho feia, però els avenços tecnològics i la necessitat provinent de la biomedicina d’aclaparar tots els processos vitals ens han conduit a una situació alarmant. Per això cal retrocedir, cal mirar al passat i recuperar aquell instint animal que ens permet viure processos tan màgics com és l’embaràs, des d’una perspectiva respectuosa i subjectiva. La paraula animal, a moltes persones potser els incomoda, però jo l’entenc com aquell vincle que encara ens queda amb la terra, amb la connexió més genuïna que ens vincula amb el nostre passat.

En els hospitals la dona contínuament és incomodada per personal, per proves i aparells en un ambient clínic que no propicia confiança. No es contempla la privacitat i la intimitat com a conceptes fonamentals perquè un part vagi bé i sigui ràpid. Durant el procés, el neocòrtex (que és la part racional del cervell), es desactiva per donar pas a elements intrínsecs de l’inconscient que faciliten la sortida del nounat. Però quan una dona està envoltada d’elements que repetidament la condueixen a utilitzar la racionalitat, el part s’allarga i es complica. La instrumentalització no deixa transcorre el procés mental, espiritual i fisiològic d’una manera natural. Per tant; com més instrumentalització, més perill i més complicacions. Odent, M (2009) ens ho exemplifica amb dades científiques i amb l’experiència de 40 anys atenent parts.

Evidentment la tecnologia i la ciència han evolucionat i estan aquí per ser utilitzades quan siguin necessàries. No cal renunciar a res, simplement saber que ho tenim al nostre abast. Però el tema clau és que està en joc la manera en com arribem al món. Com podem criticar un món exageradament protocol•litzat i normatiu si hi arribem en un ambient protocol•litzat i normatiu? Com podem propiciar noves formes d’entendre i repensar la nostra relació amb l’entorn, si ja en la gestació ens aparten dels elements més vinculats a la nostra part animal? No es deixa a la dona que visqui l’embaràs com a dona, sinó que se la dirigeix i se la ubica com a pacient en tot l’entramat biomèdic. Cal recordar que no està malalta, està embarassada.

Després d’assistir a diferents hospitals públics, la meva parella i jo hem pogut observar com les llevadores estan intentant retrocedir en les metodologies i en major o menor mesura, es fomenta el part respectuós. Però encara tenen trajecte que recorre, perquè aquesta lluita pertany i sorgeix de l’apoderament de les dones, que en un moment determinat van exigir ser consultades i poder decidir en el procés de gestació i en el part. Estan fent camí, i han aconseguit molts avenços però també ens toca part de responsabilitat a les mares i als pares que utilitzem els recursos públics. Per això us deixo alguns detalls importants que els podeu fer vostres:

- Dins de la xarxa d’hospitals públics es pot triar a quin voleu parir, per molt que hi posin pegues argumentant que cadascú tenim un hospital concret de referència. És un dret que tenim i es pot exigir.

- No tenen per què fer cap prova ni intervenció sense el consentiment de la mare. (episiotomia, anestesia, etc.)

- La decisió de quedar-se amb el fill/filla amb el cordó umbilical fins que deixi de bategar és de la mare.

- Es pot demanar l’habitació de part natural. Que poden tenir banyera, les parets estan pintades de color i tenen moltes més possibilitats. Per demanar aquesta habitació no vol dir que renuncis a tenir accés a l’anestèsia, la pots demanar en qualsevol moment del part.

- Si el part va bé, hauria d’intervenir la llevadora, no la/el ginecòleg/a.
- Teniu dret a ser informats sobre les diferents intervencions mèdiques que poden tenir lloc durant el part i postpart i participar activament en les decisions sobre les alternatives diferents si és que existeixen.

- A ser considerada com a persona sana, de manera que es faciliti la seva participació com a protagonista del seu propi part.

- Respecte pels temps biològics i psicològics, evitant pràctiques invasives i subministrament de medicació que no estigui justificada.

- A ser informada sobre l'evolució del seu part, l'estat del seu fill o filla i, en general, al fet que se li faci partícip de les diferents actuacions dels professionals.

- A no ser sotmesa a cap examen o intervenció el propòsit de la qual sigui de recerca.
- A triar qui l'acompanyi durant el treball de part, part i postpart.

- A tenir al seu costat al seu fill o filla durant la permanència en l'establiment sanitari, sempre que el nounat no requereixi cures especials.

- A ser informada, des de l'embaràs, sobre els beneficis de la lactància materna i rebre suport per alletar.

- A rebre assessorament i informació sobre les cures de si mateixa i del nen o nena