Després
del debat generat a partir del documental de Gent Normal sobre la prostitució,
a mi em suscita quelcom que vaig trobar a faltar.
Van sortir
unes dones apoderades, amb força, amb decisió i en un punt de les seves vides
que realment se les veia propietàries de les seves decisions. Van tractar
diversos temes des de la perspectiva de subjectes actius.
Entenc
que és important mostrar aquestes persones amb aquests discursos, per no situar
i relacionar sempre sense més contingències a la prostitució amb la marginació.
En
totes les formes de subjugació i d’explotació, jo em solidaritzo amb les
persones afectades i em posiciono amb fermesa contra les estructures opressores.
Però em pregunto, per què en l’àmbit de la prostitució no es concep la possibilitat
que algú ho faci per gust? Per què no es deixa espai per algú que no respongui
a l’estereotip de dona explotada, immigrant, víctima, obligada a exercir...?
Per què no concedim obertures per aquelles persones que no vulguin renunciar-hi,
que se sentin còmodes fent el que fan?
Observo
com sempre es parteix de la idea que prostituir-se és una mala alternativa de
vida. I en la sexualitat, igual que en la gran majoria d’altres temes, la
població ens sentim amb el dret a jutjar i sentenciar sense observar que darrere
de tot hi ha persones que tenen opinió i veu pròpia.
Tot i així,
també cal dir que en el documental vaig trobar a faltar altres formes de viure
en la prostitució. Parlo de persones d’aquest sector que són transsexuals,
intersexuals, homes o acompanyants íntims i/o assistents sexuals. Temes que van
molt més enllà i que ens transporten a observar l’àmbit de la sexualitat des d’òptiques
llunyanes, fins ara poc reconegudes.
Les
dones que van exposar les seves històries de vida a Gent Normal, penso que no
són la representació majoritària, no deixen de ser una part d’un gran cercle de
vivències i criteris subjectius. Així, m’agradaria escoltar altres veus, altres
mirades, altres formes d’entendre el “perquè” i no tant el “com” i sobretot per
mostrar la gran diversitat humana que existeix en aquest sector.
Tot i
així, també els agraeixo la valentia que van mostrar parlant en un mitjà de
comunicació tan clarament sobre les seves concepcions. I sobretot, per la
mostra d’apoderament i exercici crític.
És ben cert que existeix un doble raser a l'hora de jutjar la prostitució. És un doble raser moral que no fa més que invisibilitzar la situació laboral de les prostitutes i que hem de combatre.
ResponEliminaPerò tot i la magnitud d'aquest problema, i tot i que el que ara comentaré no és més que una reacció que està començant a sorgir i que no és comparable amb l'atac a la prostitució, haig de dir que part del discurs d'empoderament de les prostitutes no fa més que mantenir aquest raser inverint-lo, des d'una perspectiva anticapitalista, és clar. És a dir, jo sóc anticapitalista i vull abolir el treball, i si la prosititució és un treball com qualsevol altre, també el vull abolir. A part és un treball de sector serveis netament indesitjable (igual que el meu, que em dedico a fer software publicitari). El meu treball només té sentit en una societat capitalista, i la prostitució només té sentit en una societat patriarcal.
Gràcies per participar!
ResponEliminaEntenc el que vols dir, però potser també hauríem de deixar possibilitats per concebre la prostitució des d’altres òptiques no centrades en l’exclusivitat laboral, en la moral del bé i del mal, etc.
Per exemple, les persones amb diversitat funcional, intel·lectual, experiències en salut mental, etc, que no tenen accés a la seva sexualitat, si els neguéssim tota forma de vendre i/o oferir la sexualitat com una pràctica d’intercanvi, estaríem negant la possibilitat d’exercir un dret a molts ciutadans i ciutadanes. (que de fet ja s’està negant contínuament)
Com ja he comentat, estic totalment en contra de les situacions d’opressió i esclavatge, però em pregunto perquè només és la prostitució l’àmbit en què ens plantegem la seva abolició o la seva regulació forçosa. No hi ha altres maneres possibles d’imaginar aquesta situació...
Jo conec acompanyants íntims i/eròtics que, a part de satisfer un dret, fan les trobades per plaer, perquè els ve de gust i perquè es senten bé en aquesta activitat. Inclús alguns no cobren. Per tant, quina és la moralitat que pot argumentar en contra d’aquesta concepció?