La nostra filla no porta arracades. D'ençà que va
néixer diferents persones ens pregunten de manera continuada per què no les
porta. Als transports públics, al carrer, als bars, la cartera del barri... Per
mi era inimaginable que un acte que no sembla tan important, causés
un impacte similar a l'alteritat. Passats quasi 8 mesos, comencem a estar-ne
farts.
Penso que no cal que ens justifiquem, però a causa de l'augment
de les demandes d'aquestes persones anònimes, els donaré una explicació:
La nostra filla no porta arracades principalment perquè ja
se les posarà si ella ho decideix. Perquè el seu cos és seu, no és propietat
nostra. Perquè pensem que ha de se lliure i responsable de
decidir quan, com i de quina manera se les vol posar, si és que ho vol fer.
També, pensem que determinar ordinàriament que la Nora és
una nena, amb la projecció de gènere que es convertirà amb una dona (i per tant
ha de portar arracades), significa eliminar qualsevol altre possibilitat
d'estar amb una mateixa. No donem l'alternativa a què ella, decideixi
quan creixi, si vol ser una dona o no i de quina manera ho vol ser.
El fet de no posar arracades és simbòlic, i si ho mirem
des d'aquesta perspectiva, també és polític. Perquè entenc que els primers
passos per educar des d'una perspectiva de gènere, lliure i feminista, és
confiar en el fet que ella determini les responsabilitats sobre el
seu cos i sobre la seva vida.
Per això no porta arracades, encara pren el pit, dorm amb
nosaltres, respectem els seus ritmes, no ens anticipem, està en continu
contacte, quan plora l'agafem...
En definitiva, que cadascú ha de viure i experimentar la
criança com més li plagui i més li convingui. Però per favor, deixeu la resta
en pau.
Totalment d'acord Arnau :-)!.
ResponEliminaCal més respecte per als infants, són persones amb el mateixos drets que els adults, però costa trobar adults que tinguin aquesta mirada amplia, cal fer més pedagogia en aquest sentit.
Fins i tot vaig deixar una formació de la Diputació a mitges, per la visió reduccionista de la professora i com enfocava la criança.
Sergio Faure López,
Educador Social.
Gràcies Sergio pel teu comentari!
Eliminauna abraçada