La higiene es va formular a partir del concepte on es relaciona la
societat amb les malalties del moment. Consistia en l’erradicació de certes
malalties que afectaven sobretot a les classes més baixes de la societat. Es
van categoritzar gran part de les patologies i de les persones que les patien
per poder actuar d’una manera més precisa. Aquesta inventiva ens porta
directament al concepte d’eugenèsia, que implica prevenció. S’intenta millorar,
prevenir i eliminar els defectes de l’ésser humà, tant de salut com de
conducta, per tal de perfeccionar l’espècie. S’acosta la idea d’higiene al cos social. En aquest punt totes les
intervencions higienistes (i a la vegada eugenèsiques), es justifiquen mitjançant la
moralitat del progrés. Es realitzen les actuacions pel bé de la comunitat.
D’aquesta manera apareix l’higienisme, amb la premissa d’eliminar totes les
conductes considerades errònies o socialment incorrectes. Es crea un control
social on tot queda registrat i on es vincula la pobresa amb la malaltia. Així,
aquesta classe social queda determinada com el “perill” que cal controlar i
modificar. Actualment, en època de capitalisme postmodern, el poder i el
control es presenta de manera invisible. (Z. Bauman, 2008) Està present en una
xarxa flexible, descentralitzada i globalitzada, que genera noves modalitats de
control. S’ordenen tots els aspectes de la vida en termes de mercat, i aquest
infereix totalment en l’esfera de la cultura i l’educació. Així, neix el terme
neohigienisme, una nova manera d’aplicar el control social. En les pràctiques educatives actuals el neohigienisme està
plenament instaurat. Es busca prevenir i erradicar conductes
socialment incorrectes. La base de la problemàtica rau en què o qui dicta les
pautes d’actuació per prevenir o eliminar conductes i sobretot en quines
conductes es consideren incorrectes. Els mercats i
l’economia capitalista han envaït tots els àmbits de la vida social. D’aquesta
manera les actuacions dels professionals aniran marcades també per aquestes
premisses i es buscaran recursos per atendre aquestes problemàtiques sota l’atenta
mirada del control social. S’utilitzaran recursos controladors com les
institucions i els seus protocols que permetin atendre els subjectes de manera
que no molestin en el procés imparable de creixement de la societat dels
mercats.
Però quan el dolor, la fragilitat i la interdependència se’ns presenta davant, la resposta general de la societat del benestar (i de la gent que hi treballem) és la patologització, la medicalització i la institucionalització. No hi ha espai per l’aflicció. Si algú es mostra dèbil, vol dir que ha de ser corregit. I per tant ens alerta que no està bé, així que cal avaluar i prevenir (patologitzar), tractar (medicar) i oferir serveis (institucionalitzar).
Però quan el dolor, la fragilitat i la interdependència se’ns presenta davant, la resposta general de la societat del benestar (i de la gent que hi treballem) és la patologització, la medicalització i la institucionalització. No hi ha espai per l’aflicció. Si algú es mostra dèbil, vol dir que ha de ser corregit. I per tant ens alerta que no està bé, així que cal avaluar i prevenir (patologitzar), tractar (medicar) i oferir serveis (institucionalitzar).
El terme prevenció és un concepte clau en el neohigienisme. Està relacionat
de manera directa amb la necessitat de controlar a tots aquells considerats
perillosos per la societat. Aquest fet promou una estigmatització de les
persones. Es classifica a totes aquestes en col·lectius que encara indueixen
més a etiquetar-les. En lloc de treballar de manera educativa, es sotmet als
subjectes a un control exhaustiu vinculat a institucions que no fomenten
l’ingrés a la cultura. Amb aquesta actuació s’obliga als subjectes a acceptar
el model de vida presentat o quedar totalment al marge i persistir en espais de subalternitat. Amb programes com el SAVRY, (programa dissenyat per ser utilitzat
com a ajuda o guia en les valoracions professionals sobre la situació personal
i socio-familiar dels joves) només es busca posseir unes pautes d’intervenció
per evitar la reincidència i els actes delictius. Aquest fet ja implica una
declaració d’intencions, on no es busca introduir als subjectes en l’univers
cultural, sinó que se’ls etiqueta i no se’ls ofereix altre possibilitat que
acceptar el seu paper de delinqüents i totes les intervencions a què es veuran
sotmesos.
Des del discurs neohigienista de gestió poblacional s’intenta optimitzar els dispositius de control per aconseguir una homologació de les poblacions. En la nostra societat es predeterminen totes les persones que pertanyen als sectors socials més pobres, en presos, persones psiquatritzades, delinqüents, etc. També es busca uniformar totes les intervencions per tal de generar un discurs únic amb una premissa generalitzada del bé comú, on només un model gestioni les intervencions. Aquestes van destinades a fabricar una societat sana on es previngui qualsevol acte o conducta que alteri la normalitat establerta. Aquest fet produeix que els professionals i institucions es declinin més a la classificació i gestió de la població que en l’actuació en si.
Des del discurs neohigienista de gestió poblacional s’intenta optimitzar els dispositius de control per aconseguir una homologació de les poblacions. En la nostra societat es predeterminen totes les persones que pertanyen als sectors socials més pobres, en presos, persones psiquatritzades, delinqüents, etc. També es busca uniformar totes les intervencions per tal de generar un discurs únic amb una premissa generalitzada del bé comú, on només un model gestioni les intervencions. Aquestes van destinades a fabricar una societat sana on es previngui qualsevol acte o conducta que alteri la normalitat establerta. Aquest fet produeix que els professionals i institucions es declinin més a la classificació i gestió de la població que en l’actuació en si.
Les pràctiques pedagògiques haurien d’oferir la possibilitat d’un canvi,
però d’un canvi basat amb la integració del subjecte amb totes les visions que
ofereix la vida, amb un foment dels recursos personals per tenir capacitat de
tria i obrir totes les portes que proposa la cultura i l’educació. S’han
d’entendre els subjectes com persones que no estan predestinades i confiar en
la cultura per obrir nous camps de coneixement i de lligam amb la vida.
M'ha vingut genial, gràcies!
ResponEliminaCarla Dickinson
Moltes gràcies per la teva explicació, gràcies a tu he entès el temari treballat a classe!
ResponEliminaWow! Quina explicació, gràcies!!
ResponElimina