Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 13 de juny del 2013

NEOHIGIENISME EN LES PRÀCTIQUES EDUCATIVES



La higiene es va formular a partir del concepte on es relaciona la societat amb les malalties del moment. Consistia en l’erradicació de certes malalties que afectaven sobretot a les classes més baixes de la societat. Es van categoritzar gran part de les patologies i de les persones que les patien per poder actuar d’una manera més precisa. Aquesta inventiva ens porta directament al concepte d’eugenèsia, que implica prevenció. S’intenta millorar, prevenir i eliminar els defectes de l’ésser humà, tant de salut com de conducta, per tal de perfeccionar l’espècie. S’acosta la idea d’higiene al cos social. En aquest punt totes les intervencions higienistes (i a la vegada eugenèsiques), es justifiquen mitjançant la moralitat del progrés. Es realitzen les actuacions pel bé de la comunitat. D’aquesta manera apareix l’higienisme, amb la premissa d’eliminar totes les conductes considerades errònies o socialment incorrectes. Es crea un control social on tot queda registrat i on es vincula la pobresa amb la malaltia. Així, aquesta classe social queda determinada com el “perill” que cal controlar i modificar. Actualment, en època de capitalisme postmodern, el poder i el control es presenta de manera invisible. (Z. Bauman, 2008) Està present en una xarxa flexible, descentralitzada i globalitzada, que genera noves modalitats de control. S’ordenen tots els aspectes de la vida en termes de mercat, i aquest infereix totalment en l’esfera de la cultura i l’educació. Així, neix el terme neohigienisme, una nova manera d’aplicar el control social.  En les pràctiques educatives actuals el neohigienisme està plenament instaurat. Es busca prevenir i erradicar conductes socialment incorrectes. La base de la problemàtica rau en què o qui dicta les pautes d’actuació per prevenir o eliminar conductes i sobretot en quines conductes es consideren incorrectes.  Els mercats i l’economia capitalista han envaït tots els àmbits de la vida social. D’aquesta manera les actuacions dels professionals aniran marcades també per aquestes premisses i es buscaran recursos per atendre aquestes problemàtiques sota l’atenta mirada del control social. S’utilitzaran recursos controladors com les institucions i els seus protocols que permetin atendre els subjectes de manera que no molestin en el procés imparable de creixement de la societat dels mercats. 

Però quan el dolor, la fragilitat i la interdependència se’ns presenta davant, la resposta general de la societat del benestar (i de la gent que hi treballem) és la patologització, la medicalització i la institucionalització. No hi ha espai per l’aflicció. Si algú es mostra dèbil, vol dir que ha de ser corregit. I per tant ens alerta que no està bé, així que cal avaluar i prevenir (patologitzar), tractar (medicar) i oferir serveis (institucionalitzar).

El terme prevenció és un concepte clau en el neohigienisme. Està relacionat de manera directa amb la necessitat de controlar a tots aquells considerats perillosos per la societat. Aquest fet promou una estigmatització de les persones. Es classifica a totes aquestes en col·lectius que encara indueixen més a etiquetar-les. En lloc de treballar de manera educativa, es sotmet als subjectes a un control exhaustiu vinculat a institucions que no fomenten l’ingrés a la cultura. Amb aquesta actuació s’obliga als subjectes a acceptar el model de vida presentat o quedar totalment al marge i persistir en espais de subalternitat. Amb programes com el SAVRY, (programa dissenyat per ser utilitzat com a ajuda o guia en les valoracions professionals sobre la situació personal i socio-familiar dels joves) només es busca posseir unes pautes d’intervenció per evitar la reincidència i els actes delictius. Aquest fet ja implica una declaració d’intencions, on no es busca introduir als subjectes en l’univers cultural, sinó que se’ls etiqueta i no se’ls ofereix altre possibilitat que acceptar el seu paper de delinqüents i totes les intervencions a què es veuran sotmesos. 
Des del discurs neohigienista de gestió poblacional s’intenta optimitzar els dispositius de control per aconseguir una homologació de les poblacions. En la nostra societat es predeterminen totes les persones que pertanyen als sectors socials més pobres, en presos, persones psiquatritzades, delinqüents, etc. També es busca uniformar totes les intervencions per tal de generar un discurs únic amb una premissa generalitzada del bé comú, on només un model gestioni les intervencions.  Aquestes van destinades a fabricar una societat sana on es previngui qualsevol acte o conducta que alteri la normalitat establerta. Aquest fet produeix que els professionals i institucions es declinin més a la classificació i gestió de la població que en l’actuació en si.

Les pràctiques pedagògiques haurien d’oferir la possibilitat d’un canvi, però d’un canvi basat amb la integració del subjecte amb totes les visions que ofereix la vida, amb un foment dels recursos personals per tenir capacitat de tria i obrir totes les portes que proposa la cultura i l’educació. S’han d’entendre els subjectes com persones que no estan predestinades i confiar en la cultura per obrir nous camps de coneixement i de lligam amb la vida.

3 comentaris:

  1. M'ha vingut genial, gràcies!
    Carla Dickinson

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per la teva explicació, gràcies a tu he entès el temari treballat a classe!

    ResponElimina