La masculinitat en la diversitat funcional.

Quan parlem de gènere ens referim a un concepte que ha estat elaborat per  facilitar la reflexió, l’anàlisi i la superació de les desigualtats generades per les societats a partir de les representacions dels sexes. Aquestes desigualtats produeixen jerarquies caracteritzades per unes diferències substancials de poder, per tant el gènere se suma a una categoria generadora de discriminació, igual que l’orientació sexual, la religió o la diversitat funcional.

En l’actual diversitat de cultures, la masculinitat i la feminitat afronten conceptes distints elaborats en l’àmbit social i cultural. A Occident i en la gran majoria de cultures del món autoidentificat com a “primer món”, la masculinitat està vinculada a conductes, pensaments i actes que generen discriminació i desigualtat.  Idees com la impulsivitat sexual incontrolable, la necessitat de compartir les “conquestes sexuals” o amagar qualsevol “error” o inadequació en les falocèntriques relacions eròtiques són concepcions necessàries per mantenir el concepte de masculinitat patriarcal, (heterosexual, impositiva, bípeda, fèrtil, etc.) Tot el que ens envolta ens porta a pensar que aquestes són veritats inqüestionables que formen part de la nostra naturalesa masculina biològica.

En aquesta situació, tant la dona com l’home amb diversitat funcional pateixen diferents exclusions a causa de l’expulsió que pateixen dels conceptes homogenis de dona i home. És evident que en una societat extremadament normativa-hetero-bípeda-patriarcal la dona amb diversitat funcional queda reduïda a molt més que un objecte, quasi a un residu inexistent que queda limitada a una silenciada existència.

Sense cap ànim de restar importància a la situació actual de la dona amb diversitat funcional, em pregunto també, que passa amb els homes que han adquirit una diversitat funcional en l’edat adulta, quan tenien tots els patrons de gènere adquirits i instaurats? O amb els adolescents amb diversitat funcional que se’ls educa també amb aquests patrons?

Quan un home deixa de ser home, quan la masculinitat apresa a través de la cosmovisió hegemònica s’esfuma, la identitat de gènere es veu trastocada. En el moment en què un home pateix una diversitat funcional ja no val distanciar-se del que és femení, demostrar contínuament la masculinitat, evidenciar la virilitat nomenant les conquestes sexuals, etc. Tots aquests patrons ja no serveixen per realitzar-se com a home en la societat actual, tot es resumeix en termes de discapacitat. Ara és un home incomplet, dèbil i generador de sentiments de llàstima i compassió. La normativitat funcional ataca directament a les identitats de gènere, en tant que en una societat fal·locèntrica, bípeda, heterosexual, etc tenir una diversitat funcional et deixa al marge dels referents masculins. Per això, entenc que no és un procés fàcil deslliurar-se de tot el pes del patriarcat per entrar en una identitat pròpia i subjectiva, marcada pels trets personals i no tant pels socials i culturals.

Així, projectes com Tandem Team Barcelona o Yes, we fuck estan abordant aquesta temàtica d’una forma necessària i urgent amb molta força. Actuen des d’una posició activa i d’apoderament, on no s’ha de demanar permís ni perdó per voler atendre la pròpia sexualitat i afectivitat, en formes, escenaris, eròtiques i aparences allunyades de la normativitat vigent. Creant possibilitats reals i a la vegada trastocant consciències d’una societat dis-funcional.