Sexe i temperament en tres societats primitives

M’agradaria rebre homenatge a una antropòloga que amb les seves teories va esdevenir una de les precursores de la desconstrucció de les teories de gènere i identitat. El seu llibre Sexe i temperament en tres societats primitives és una obra mestra pionera en el camp de l’antropologia cultural i els estudis de gènere. En estudiar la seva obra, ens podem adonar que les construccions que intentava desmantellar encara són presents en la idiosincràsia cultural de l’actual món anomenat “desenvolupat”.

“Se recordará que el propósito fundamental de mis estudios directos en Nueva Guinea consistía en descubrir en qué medida las diferencias temperamentales entre los sexos eran innatas o hasta qué punto estaban determinadas culturalmente, y además investigar en detalle los mecanismos educacionales en sus conexionses con estas diferencias”

Margaret Mead (Filadèlfia, 16 de desembre de 1901 - Nova York, 15 de novembre de 1978). Antropòloga cultural que pertany a l’etnografia nord-americana de mitjans del segle XX, deixeble de Franz Boas i de Ruth Benedict.

De fet, Boas, amb l’obra “The Mind of Primitive Man” va deixar palès que la lingüística, la física i la cultura no estan entrelligades, fet trencador amb els pensaments de l’època. Mead, hereta d’ell el relativisme cultural i emfatitza la importància de l’estudi d’altres cultures per a l’obtenció d’aprenentatge, definint la diversitat cultural com un recurs i no com un inconvenient.

Mead, va estudiar l’estructura bàsica de la personalitat en un temps marcat pel racisme, el nativisme blanc i els nacionalismes ferotges. Destaca per ser la introductora dels estudis etnogràfics sobre la sexualitat humana i la construcció social de les categories de gènere. Va ser també, una de les pioneres dins dels antropòlegs de la seva època per dirigir els seus estudis a cultures no americanes i juntament amb Benedict, són les figures claus d’una escola que estudia la variabilitat del caràcter i l’estructura bàsica de la personalitat dels pobles àgrafs.

Per ella, els patrons de racisme, bel·licisme i explotació ambiental eren considerats costums adquirits i com a tals, la societat era capaç de modificar-los i construir-ne de nous, totalment diferents d’aquests.

“Sexe i temperament en tres societats primitives” està escrit en la dècada dels anys trenta. En aquell moment històric, Adolf Hitler augmentava el seu poder, i les tessitures racials i sexistes afloraven en les classes intel·lectuals. Mead exposa idees trencadores amb els pensaments basats en la superioritat de races. Manifesta que és la cultura qui marca la personalitat individual, indiferentment de la fisonomia o de la procedència geogràfica.

Defensa que la interacció entre la biologia, la psique i l’entorn és qui marca les personalitats humanes. Així, les seves idees van sorgir en un moment cultural molt delicat.

Margaret Mead, a més, intenta donar resposta a diverses qüestions antropològiques. Amb el seu llibre demostra que els trets de la personalitat que es podien considerar masculins i femenins depenen de les condicions culturals vigents, fet que corroborava la veritable permeabilitat de la naturalesa humana. Segons la cultura on et trobes, es ressalten unes característiques o unes altres. Així doncs, la cultura i les circumstàncies socioculturals configuren i influencien en la personalitat dels individus. No es tracta de trencar la línia divisòria que provoquen els sexes i substituir-la per alguna altra, sinó basar-se en la reconeixença de les especificacions individuals genuïnes que particularitzen cada individu, aportant una millora tant a la societat com els seus participants, tant en l’àmbit col·lectiu com en l’àmbit individual.

Així doncs, Les aportacions realitzades al llibre en qüestió, van definir unes tessitures on es mostrava una gran innovació cultural respecte el context històric del moment. Mead, s’enfrontà amb l’egocentrisme de l’home blanc i amb les idees culturals vinculades a la superioritat de races.