Apologia a 1984

Ahir vaig veure una notícia on explicaven que algunes de les botigues més famoses i internacionals del mercat han instal·lat un programa que a través de les càmeres i dels telèfons mòbils dels clients (internet), elaboren tot el circuit per on ha passat el client a dins del comerç. Ho justificaven, argumentant que així determinen quines són les preferències dels clients, per millorar la seva eficàcia com a comerciants.

A mi m’ha fet reflexionar sobre la situació de l'home en la moderna societat industrial i la paradoxal noció de llibertat/esclavitud que es produeix en alliberar-se dels vincles de la societat tradicional, caient pres dels nous paranys del consum i de l'estandardització cultural. Ens ofereixen quantitat de productes, assegurant la nostra felicitat a l’adquirir-los, i a més ens controlen i ens vigilen quan caiem en el parany consumista de comprar perquè si. Tot això per perfeccionar la maquina capitalista, i sent una mica Georgelià, de ben segur que en un futur no molt llunyà desenvoluparan productes secrets que ens faran entrar a les botigues i comprar el què més els convingui. Tot aquest entramat comercial és la punta de l’iceberg, és el que es pot observar i publicar en una noticia. Així perd tot valor, simplement ens distreu i ens indigna, a la vegada que publiquem al facebook el nostre malestar. Tot el sistema de control i manipulació informativa és mou en esferes que fins el moment ningú era capaç d’arribar-hi, o d’extreure informació. Sort en tenim de gent com Edward Snowden o Julian Assange, que observant la immoralitat de corrupció informativa, de les quals eren partícips o coneixedors, van considerar que ja ni havia prou. Ens han mostrat una part més de l’iceberg, ens han ensenyat una mostra que no podia sortir a les noticies. I com a conseqüència, els hi ha caigut o els hi caurà tot el pes de la maquinaria capitalista. Han estat etiquetats i acusats de terroristes, de fer trontollar la seguretat nacional, de treballar per l’enemic. Evidentment que són l’enemic. Han mostrat a tot el món el control exhaustiu i repressiu del qual disposen molts governs de països teòricament desenvolupats. Han mostrat el que no s’havia d’ensenyar. Ens vigilen, ens graven, ens escolten i no ens ho diuen. Ara sembla ser que és per la nostra seguretat. Som al Londres de 1984. George Orwell devia preguntar quins plans tenia el govern dels Estats Units per escriure el seu llibre. Mai s’ha arribat a apropar tant la ficció amb la realitat.  

M’agradaria comentar una reflexió que em va fer la meva parella. Em va comentar que amb les noves tecnologies, els seus caps la tenien controlada tot el dia. Que per mitjà d’internet et poden localitzar, preguntar-te o demanar-te feina en qualsevol moment del dia. Considero que l’alienació al treball que proposava Marx, s’ha complert i perfeccionat de manera inversemblant. Ens ha retallat dràsticament la llibertat individual, quan el missatge social era tot el contrari! Com en tota la publicitat de la societat postmoderna, ens han vengut els nous aparells electrònics com a elements imprescindibles per a la vida moderna. La pròpia pressió social ha desencadenat una necessitat pels programes d’última generació, que sense avisar ens han envaït el nostre territori personal. D’alguna manera ens veiem immersos en tot un procés de control “invisible”, en què a més hi som partícips i només en valorem la comoditat en la qual ens han fet creure. Bé, davant de tot això em quedo amb una frase d’Erich Fromm, en què diu: "El peligro del pasado era que los hombres fueran esclavos. Pero el peligro del futuro es que los hombres se conviertan en robots"