Barcelona tiene poder

En Ramón es mou amb comoditat pels carrers del barri, com si caminés pels passadissos de casa seva. Coneix els seus racons, les seves ombres, els seus avantatges i els seus inconvenients. Sap quina finestra obrir quan necessita més llum. És un home de relacions, de vivències, on una simplicitat ben entesa, el converteix en una persona sincera i entranyable. Ell és de la Barcelona íntima, personal, on s’entrecreuen les converses i on les histories brollen a cada cantonada. No té res a amagar, ni tampoc res li sobra. Però és un gran savi de la ciutat. L’experiència de la vida l’ha fet fort i de la seva mirada en desprèn coneixement. Tot i així, en Ramón desconeix la Barcelona del Passeig de Gràcia, la de Pedralbes o Sarrià. Mai s’ha sentit atret per aquella Barcelona tan llunyana.  Es mostra incòmode amb la fira del mòbil, l’espanta veure els creuers gegantins i no sap perquè els botiguers han d’obrir els diumenges. Ell viu en una altra Barcelona, en una altra ciutat. On ell viu hi ha una policia corrupte que assassina persones, (Juan Andrés Benitez, el cas del Raval) que tortura a les comissaries i que fa perdre ulls a manifestants. On el Ramón viu, les persones són desallotjades de forma impune i salvatge, i els moviments veïnals i associatius són reprimits amb violència i mentides.

Ell viu en una ciutat real, on no tot són imatges de postal i comerços de luxe preparats per aquells visitants espontanis. Ell és d’un lloc on els carrers són engolits per les histories, on els aparadors reflecteixen la diversitat i on tot s’impregna d’una olor a experiència. La seva gent no en saben d’economia, ni de política ni de lleis, però disposen d’allò que els fa tant valedors; l’amor sorgit en les vivències i en la quotidianitat del barri. Coneixen les relacions, el moure’s amb bon gust en una ciutat plural i contínuament perfeccionen l’art heroic de sobrepassar aquelles barreres que ens imposa la vida. I no és d’estranyar que en Ramón experimenti un vincle quasi simbiòtic amb aquesta Barcelona, perquè és la seva ciutat i se l’estima. Aprecia els dinars a la plaça, l’ajuda mútua, el petit botiguer, la diversitat cultural, les festes de barri. Comprèn i simpatitza amb les lluites populars, amb les prostitutes, amb els “discapacitats”, amb aquells denominats malalts mentals i amb tots els que viuen fora de l’altre Barcelona, rica i elitista. Per això en Ramón és un pou de saviesa, perquè sense estudis cars ni una vida acomodada, ha estat capaç d’apreciar aquells i allò que guarneixen la ciutat i l’omplen d’una grandiositat plena de vida. Mentalitats com la d’en Ramón ens fan créixer com a comunitat, ens fa ser partícips d’un model de ciutat que sense excepció, posiciona primer les persones i després tot el demés. Perquè amb persones com en Ramón, Barcelona tiene poder.