Els moviments activistes en primera persona

Des de ja fa un temps, que les associacions de persones amb experiència pròpia en salut mental estan guanyant força. Estan creixent en número i en població. I no és fruit de la casualitat. Anys d'exclusió individual i col·lectiva ha portat a moure's a unes persones que històricament han estat negades.

Però un tema interessant és que tot plegat transcendeix molt més enllà de la mateixa acció associativa. Precisament perquè qüestionen una concepció molt arrelada al capitalisme, que és: nosaltres sols, podem amb tot. La idea d'absoluta autonomia, de la no-vulnerabilitat i de l'individualisme extrem són construccions fabricades per seguir produint i consumint costi el costi. Aquestes associacions, amb la seva presència ens recorden que som vulnerables i que des de l'autogestió es pot reivindicar una ajuda mútua que neix de la solidaritat i de la companyonia entre iguals. Som dependents, necessitem dels altres per viure i depèn de la forma en què tinguem aquestes relacions, la nostra vida serà més o menys afable. 

Kay R. Jamison, en el seu llibre Una mente inquieta deia: Es la historia de nuestras amabilidades lo que hace que este mundo sea tolerable. Si no fuera por eso, por el efecto de las palabras amables, de las miradas amables, de las cartas amables… Llegaría a pensar que nuestra vida es una broma del peor de los gustos.

Al final, totes les persones patim, tenim pors, èpoques d’angoixa i ansietat i moments on la vulnerabilitat hi és present. Perquè és part de la vida, perquè som éssers finits i emocionals. Per això, la vida es presenta més senzilla quan rebem paraules afectuoses, abraçades i mirades de confiança. 

Aquestes associacions, entre moltes altres coses estan oferint aquest espai d’acolliment que fa sentir a les persones com a tal i no com a objectes subjugats a manuals d’instrucció psiquiàtrica. Entreguen un temps dotat d’importància, en tant que en la majoria de casos suposa un lligam amb la vida que permet construir un projecte vital amb sentit i singularitat. 

Així, des del món social i cultural, estem guanyant un valor importantíssim que espero que segueixi creixent i tenint aquest sentit d’apoderar i acompanyar des del respecte per l’altre. Crec que humanitzar la vida és quelcom revolucionari en un món cada cop més instrumentalitzat.