adaptació escolar, un dret dels infants

Dimecres comença una nova etapa per molts menors: el primer dia d'escola a P3. Un dia molt especial que hauria de presentar-se amb el màxim de respecte i amor cap als infants.

La nostra filla es troba en aquest moment i m'agradaria poder fer una reflexió.
A l'escola que li ha tocat ens han dit que no fan adaptació, que el millor que podem fer és deixar-la el primer dia i marxar. Que d'aquesta manera s'adapten de pressa i sense complicacions.

Nosaltres, pensem que això és una aberració. De fet, pensem que és violent. Us imagineu que les persones que més estimeu us deixen un dia en un lloc que no coneixeu i amb gent desconeguda, així sense més dilacions, i sense saber si us tornaran a buscar? I no tan sols les persones que més estimeu, sinó que són les persones que et donen seguretat i pertinença.

La sensació de desesperació, d'abandonament i d'angoixa pot ser molt dolorosa. Com en totes les situacions a la vida, hi ha persones que tenen més facilitat per sobrepassar-les, però el que és segur és que d'altres, patiran molt.

No fa massa temps vaig llegir que els infants quan entren en una escola d'aquesta manera, adquireixen la relació amb l'adult per necessitat, en tant que no poden sostenir l'emoció que els supera i llavors s'acosten a un adult. Així, la relació amb l'altre esdevé per una necessitat d'acabar amb el patiment i no per una voluntat pròpia d'estar amb aquell altre. També, ens preguntem com pot un adult (o dos en el millor dels casos) sostenir 21 infants en aquesta situació.

Creiem que les escoles haurien d'oferir l'oportunitat a aquelles famílies que així ho desitgin de fer un procés d'adaptació respectuós. Proposar l'opció de presentar l'espai i la gent que el conflueix amb els temps que es necessitin. Perquè es visqui aquell lloc com un espai segur i els vincles no siguin per pal•liar patiment, sinó que sorgeixin des de la relació voluntària. Perquè, no hauríem d'oblidar que els infants tenen dret a ser respectats i a què es tinguin en compte les seves necessitats.

També entenem que vivim en un sistema capitalista on les cures queden reduïdes davant la necessitat productiva. La prioritat és produir, no cuidar. I per tant, fer una adaptació respectant les necessitats (i els drets) dels infants moltes vegades no és compatible amb la rígida vida laboral. Però per començar a donar més valor a les cures, és necessari que les escoles tinguin una mirada més harmoniosa permetent que les famílies tinguem l'oportunitat de fer processos respectuosos durant l'adaptació.