Aquests dies, malauradament
seguim escoltant notícies d'assassinats de dones. I no puc parar de sentir
malestar, ràbia i angoixa. Això també em fa més conscient dels privilegis que
tinc com a home davant les desigualtats que pateixen les dones.
I penso que les
dones són assassinades pel fet de ser dones. Però també existeixen altres formes
de discriminació que no són pas paral·leles, sinó que interseccionen entre
elles constantment. Formes d'opressió que són violentes igual que la violència
de gènere. Les persones dels col·lectius LGTBI, les persones amb diversitat funcional,
les persones migrades o les persones amb experiència pròpia en salut mental són
alguns dels exemples de com els sistemes d'opressió apareixen i ataquen sense
pietat. Amb estigmes, amb assassinats, amb discriminació, amb assetjament
escolar o amb qualsevol altra forma de violència.
Una dona lesbiana
té més probabilitats de ser agredida que una dona heterosexual. Una dona amb
diversitat funcional també és més probable que pateixi qualsevol tipus de violència.
I és aquí on veiem que el fet de ser dona interactua amb altres formes de
discriminació igual d'importants. Per això entenc que és imprescindible
incorporar la mirada interseccional en la nostra quotidianitat.
Perquè com va dir
Chimamanda Ngozi, podríem caure en el perill de la història única. Una història
generalment creada per homes, occidentals, heterosexuals, bípedes, normatius,
etc. Una història única que ens relata només una part de la gran diversitat d'històries
subjectives. Perquè si no posem en evidència totes les formes de violència per
igual, entenent que interaccionen en molts moments i espais concrets, deixarem
de banda i silenciarem masses veus.
D'aquesta manera,
entenc que la intersecció entre els diferents moviments que lluiten per la
defensa dels drets de qualsevol col·lectiu (feminisme, LGTBI, diversitat
funcional, salut mental, antiracisme, ecologisme, etc) és el punt de trobada
més potent que tenim, és on la revolta adquireix sentit precisament perquè es
posen en joc totes les lluites en un sol punt.
Per tant, des de
la política, l'educació, el treball personal, les relacions i tot allò que
tingui incidència en les persones, s'hauria d'incorporar la mirada
interseccional per relatar la història des de la diversitat i aconseguir
definitivament una societat igualitària i justa.
La verdad más terrible de nuestro mundo es que el ser humano, a estas alturas de la historia, no deja de dañar a otros seres humanos, incluso más débiles, o especialmente más débiles, y que para hacerlo recurre una y otra vez a razones viciadas e inconsistentes, cuando no lo hace de forma manifiesta y absolutamente gratuita. Lorenzo Silva
ResponElimina