Cal
tenir molt present que l'existència d'idees morals, normes socials de conducta
i actituds, implica necessàriament, una contextualització dins del sistema
d'idees morals de cada societat, segons una manera o estil de vida concret.
Aquesta moral ve implícita quan es parla d’una acció educativa en què hi
intervé un professional i un subjecte. Aquestes accions intenten combatre la
desestructuració de les actituds "normalitzades" en la persona que
experimenta pèrdues significatives.
El
subjecte ha de ser contemplat globalment, és a dir, tenint en compte les seves
característiques biològiques, cognitives, emotives, socials, generacionals o
espirituals, que estan en contínua interacció amb l'entorn. Cal contemplar la
persona en la seva capacitat de percebre, de sentir i emocionar-se, de pensar,
optar i, finalment i com a conseqüència dels processos anteriors, d'actuar, dir
o fer. En les accions educatives és de vital importància reconèixer la capacitat
de l’individu. La persona ha de ser reconeguda en el conjunt de tots els
aspectes esmentats.
Per
entendre com aplicar una acció educativa dins de l’educació social ens hem de
preguntar com abordar avui una pràctica i un pensament emancipador en un context
de globalització, neohigienisme i postmodernitat. L'educació social defensa la
vocació històrica de cada home i de cada dona com a artífexs de futur, el valor
humà de la utopia, i rebutja i combat “el pensament únic”. Perdre la capacitat
de somiar i de sorprendre's és perdre el dret a actuar com a ciutadans, com a
autors i actors dels canvis necessaris a nivell polític, econòmic, social i
cultural. D’aquesta manera sempre s’ha d’actuar però amb un pensament crític i
rebutjant tots els processos estigmatitzadors
que ens ofereix el neohigienisme. Com a punts a processar, primer de tot s’ha
de treballar per als subjectes amb accions com obrir possibilitats noves,
promoure connexions amb la cultura o apropar diverses tècniques que facilitin
l’accés a l’educació. Mai s’ha de portar la educació cap a una moralització, ja
que avorreix, sinó que s’ha de fomentar l’impuls del subjecte perquè
descobreixi i accepti l’oferta educativa. En termes generals, qualsevol tasca
de l’educació social ha de relacionar el subjecte amb l’herència cultural.
L’art, les activitats d’oci, les visites a museus o els tallers dels centres
cívics, són exemples d’accions educatives que poden servir per establir el
lligam entre subjecte i cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada